Arxiu d'etiquetes: segle XV

Claver, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Turquia ?, segle XV)

Cavaller. Era frare santjoanista, comanador d’Ulldecona, al servei del virrei d’Albània, Ramon d’Ortafà.

Arrabassà als turcs el castell de Castrovilari, situat davant de Corfú, i el tornà al cabdill albanès Simon Zenevissi.

L’estiu del 1455 fou portaveu d’Alfons el Magnànim a Grècia i a les illes de Llevant. L’any següent fou nomenat virrei de l’Epir i la Morea.

L’estiu del 1456 sortí de Nàpols cap a Albània, agrupà els corsaris catalans que operaven a les províncies turques i s’uní posteriorment a l’estil enviat pel papa Calixt III.

Claramunt, Artau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor en castellà. Li ha estat atribuïda la novel·la sentimental Triste delectación, signada amb les inicials FADC. Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l’enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrabora la catalanitat de l’autor. Era, potser, comanador de la Guàrdia.

L’acció de l’obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní.

Escrita en prosa i vers, consta de dues parts: la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio; la segona transporta el lector a un món al·legòric del més enllà, habitat per enamorats famosos, entre els quals Francesc Oliver, i recorda El sueño del marquès de Santillana.

És una de les primeres manifestacions del conreu del castellà per escriptors catalans.

Claperós, Antoni

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1460)

Escultor. Pare de Joan i d’Antoni, també escultors. L’obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d’atribuir a l’un o l’altre.

El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l’ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre.

El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia.

Els seus fills foren:

Antoni Claperós  (Catalunya, segle XV)  Escultor. No és clara la seva part d’intervenció, en alguns casos ben probable, a l’obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca.

Joan Claperós  (Barcelona, segle XV – 1467)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d’obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del Palau Reial de Barcelona.

Centelles i de Perellós, Gilabert (VII) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Baró de Centelles. Fill d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà de Guillem Ramon i d’Eimeric de Centelles i de Cervelló. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler.

Era Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya el 1413. Signà aleshores un escrit dels Diputats sol·licitant de Ferran I d’Antequera que reprimís per les armes la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Crisògon Andreu de Centelles.

Caterina -dama, s. XV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Dama. De llinatge desconegut. Es casà amb Llorenç de Montcada, el malaurat fill de Guillem Ramon (III de la branca d’Aitona).

Hom ha especulat sobre la possibilitat que el seu origen fos plebeu i que aquesta fos la causa de l’estrany i inexplicat desheretament del seu marit, a la mort de Guillem Ramon (1455).

El patrimoni d’aquesta branca dels Montcada anà a Orfresina, germana gran de Llorenç i al marit d’aquesta, que li era oncle, Mateu de Montcada. El cas produiria un litigi ple de violències.

Caterina tingué de Llorenç almenys dos fills: Pere i Guillem Ramon. Restà vídua el 1465.

Cardona, Violant de -amistançada-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Dama. Era amistançada de l’escriptor Bernat Metge. Li donà un fill, que ha instàncies d’ella fou legitimat amb el nom de Joan Metge.

Bernat aconseguí del rei Joan I el Caçador que la legitimació fos revocada, ja que l’escriptor i secretari reial tenia altres fills legítims i sentia aleshores una gran aversió per Violant, que qualificaria d’espluga d’enamorats, font de vicis i arxiu de mentides.

Cardona, Esperandéu

3 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller.

Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant de Bar, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí I l’Humà com a vice-canceller (1404).

Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa.

Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.

Caramany, Jordi de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller, uixer d’armes i conseller del rei Martí I l’Humà.

Participà en l’expedició a Sicília del 1392 de l’infant Martí, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç (1409), on es destacà en la lluita contra els sards rebels. El 1399 assistí a la coronació de Martí I l’Humà.

El 1409 fou enviat a Sardenya, d’on tornà el 1412 per informar al Parlament de la situació a l’illa i demanar ajut. Prengué part activa, el 1413, en la campanya de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell.

Caramany, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l’Alt Empordà.

Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II el Sense Fe.

L’any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

Canyà, Pere

Deixa un comentari

(Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)

Síndic remença. Partidari de solucions moderades per al problema dels remences.

Després de la derrota de Pere Joan Sala a Llerona, juntament amb Verntallat, acordà de trametre síndics per tractar amb Ferran II el Catòlic.

Gestionà personalment amb el rei la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que donava fi al conflicte.