(Catalunya, segle XV)
Senyora de Castellfollit. El 1462, essent vídua, fou amenaçada per Verntallat i els seus remences.
Per aquesta raó escriví a la Generalitat contant altres malifetes dels rebels i demanant socors, tot incloent una lletra comminatòria rebuda del mateix Verntallat. La Generalitat li contestà, poc després, anunciant la sortida imminent de Barcelona de l’exèrcit del comte Hug Roger III de Pallars, que es disposava a acabar amb els desordres.
(Aragó, segle XV – Catalunya, segle XV)
Mestre en teologia. Canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486.
En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Juan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma.
Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots.
(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV) Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:
Nicolau Cotoner i Genovard (Illes Balears, segle XIV) Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:
Antoni Cotoner i Vall-llobar (Illes Balears, segle XVI) Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641) Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Governador de Catalunya (1413). De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix. Intervingué en la parlament català de l’Interregne.
El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume II d’Urgell. Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller errant.
El 1434 prengué part, amb d’altres cavallers de la corona catalano-aragonesa, en el famós Passo Honroso, defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia.
Junyint amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé. Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències.
Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Virrei de Sardenya. El 1393 es traslladà a Sicília, i des del 1401 lluità a Sardenya contra els genovesos i el vescomte de Narbona.
Durant l’interregne lluità per tal de mantenir les possessions catalanes de l’illa, i succeí al lloctinent reial Pere de Torrelles (1410), si bé no fou confirmat en el càrrec pel Parlament fins al 1418.
El 1420 deixà el càrrec, i posteriorment serví a les ordres d’Alfons IV el Magnànim.
El 1430 fou nomenat novament lloctinent reial de Sardenya.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Germà del Riambau que anà a Sardenya.
El 1396 col·laborà molt a la defensa del país contra la invasió del comte de Foix. Era un dels caps de la guarnició de Barbastre, on fou pres durant el setge per haver sortit amb una partida per cercar aigua.
El 1426, amb Andreu de Biure, signà per compte d’Alfons IV el Magnànim el tractat d’amistat amb Milà, i dos anys després, amb el mateix diplomàtic, anà a Gènova per negociar-hi una concòrdia.
També amb Biure actuà intensament durant el poc temps que Alfons IV estigué pres després de la batalla de Ponça (1435), i l’any següent figuravà al consell del rei a Gaeta.
Per aquest temps tornà a Catalunya, destinat al consell del Principat que assessorava la reina Maria de Castella.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Alella, Maresme, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues.
Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors.
La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat.
(Rotterdam, Holanda)
Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam.
És un ex-vot, construït a mitjan segle XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l’ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l’antiquari Julius Böhler, de Munic.
Fa 123 cm d’eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.
Dades dels Països Catalans 