(Catalunya, 1424 – Aitona, Segrià, 1485)

(o Mateu Florimon) Noble. Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut.

El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina de Montcada i de Lioro i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna, en morir (vers 1456), els deixés l’herència i els títols baronials, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro.

Ambdós consorts tingueren llurs béns en indivís. Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacil·laren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat: retingueren diversos llocs dependents de la seu de Lleida i organitzaren una galera de bandolers que recorria l’Ebre i el Segre atacant el tràfic comercial lleidatà.

En esclatar la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, Mateu de Montcada milità al bàndol del rei i aprofità la lluita per atacar el seu adversari.

Conseller de Joan II, aquest el nomenà majordom i mariscal o senescal, i li confià operacions a la zona occidental: s’apoderà de Flix (abril 1464) i col·laborà en la presa de Lleida.

Vidu d’Orfresina (1483), fou assassinat per Ot de Montcada, nét de Llorenç, probablement ressentit per la usurpació.