Arxiu d'etiquetes: segle XV

Llobet -varis bio-

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Llobera -mercaders-

(Barcelona, segle XV)

Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.

Fou iniciada per Joan de Llobera.

Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí

(Catalunya, segle XV)

Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.

És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.

N’hi ha edicions del segle XVII.

Jotglar, Joan

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel setembre de 1409 el capità general de l’illa, el famós Pere de Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans.

Jofre -varis bio-

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Arnau Jofre  (Perpinyà, segle XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Gaspar Jofre  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Gaspar Jofre  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Josep de Maria Santíssima Jofre  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Nicolau Jofre  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

Joan, Pere (II)

(Catalunya, segle XV)

Escultor. Fou un dels qui construïren la gran rosassa de Santa Maria del Mar (1459), que substituïa l’antiga, destruïda el 1425 per un terratrèmol.

Joan, Antoni

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escultor. Treballà a l’obrador del seu pare Jordi Joan, amb aquest i el seu germà, el famós Pere.

Apareix documentat a Tarragona el 1404 i 1406. En aquesta data atorgà testament. Morí segurament molt jove.

Joan -varis bio-

Joan  (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.

Joan  (Catalunya, segle XIII)  Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.

Joan  (Catalunya, segle XIV)  Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.

Joan  (Catalunya, segle XV)  Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.

Jardí, Jofre

(Catalunya, segle XV)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que lluitaren l’any 1434 a l’anomenat “Paso Honroso”, establert al pont d’Orbigo, entre Lleó i Astorga.

Ishaq Nafusí

(Illes Balears, segle XIV – Bugia, Marroc, segle XV)

Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador des del 1359.

Perseguit el 1391 per l’onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d’Àfrica, on continuà els seus estudis científics.