(Catalunya, segle XV)
Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Roca-rossa.
Devers el 1450 escriví una història d’aquell establiment religiós.
Iglésies, Marc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Hortafà i de Saportella, Caterina d’
(Rosselló, segle XV)
Dama noble. Filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germana de Pere. Es casà amb Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II el Sense Fe i capità de Girona en les lluites civils del país.
Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l’enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns.
Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).
Híxar, Violant d’
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.
Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.
Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIV/XV-
(Aragó, segle XIV – segle XV)
Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.
El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.
Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.
Halle
(Nord d’Europa, segle XV – Barcelona ?, segle XV)
Tallista d’origen nòrdic, actiu a Catalunya. Treballà als cadirats del cor del monestir de Poblet i de la cartoixa d’Escaladei (1443).
Guimerà -varis bio-
Guerau de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.
Jaspert de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l’exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.
Manuel de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponça (1435).
Guimerà, Bernat de -varis-
Bernat de Guimerà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.
Bernat de Guimerà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.
Guillem III de Narbona
(França, segle XV)
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge d’Arborea (1417-27). Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat.
Signà amb Alfons IV el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.
Guerau, Joan
(Catalunya ?, segle XV)
Escriptor. La seva personalitat és desconeguda.
N’ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.
Guàrdia -varis bio-
Arnau de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.
Berenguer de la Guàrdia (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).
Bernat Guàrdia (Girona, segle XIV – segle XV) Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.
Bernat de Guàrdia (Urgell, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.
Pere Jaume de Guàrdia (Catalunya, segle XV) Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.
Ramon Berenguer de Guàrdia (Catalunya, segle XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
Dades dels Països Catalans 