(Palma de Mallorca, segle XIX)
Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe.
Publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855).
(País Valencià, segle XIX)
Historiador. Era sagristà de la catedral de València.
Escriví una obra titulada Libro de varias noticias, la qual fa referència al període comprès entre 1822 i 1846.
(Illes Balears, segle XIX)
Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pasqual.
Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l’Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d’en Pere Antoni casat, 1861).
(València, segle XVIII – segle XIX)
Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del segle XVIII crearen una xarxa comercial que s’escampà per Europa.
Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.
L’origen d’aquest llinatge fou Vicent Bertran de Lis i Thomas.
(Tarragona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)
Compositor. Residí molts anys a Madrid, on foren estrenades gairebé totes les seves obres.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
(Palma de Mallorca, segle XIX – Madrid, segle XIX)
Escriptor en castellà. De filiació progressista.
És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854).
A partir del 1857 es traslladà a Madrid.
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. És autor de notables escrits professionals.
(País Valencià, segle XIX)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Téllez-Giron, professor de perspectiva i paisatge.
Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda.
S’especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i Madrid.
Dades dels Països Catalans 