Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.

Llàcer, Joan B.

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, segle XVIII – València, segle XIX)

Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València.

El 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco.

Laporta, Manuel

1 Resposta

(Morella, Ports, segle XIX – França, segle XIX)

Músic. Milità en el carlisme, fet que l’obligaria a exiliar-se a França.

A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.

Laborda i Campo, Agustí

Deixa un comentari

(Barbastre, Aragó, segle XVIII – València, 1774/76)

Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749.

Es féu famós per l’edició d’auques, romanços i d’altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819) i de la seva filla:

Maria Teresa Laborda i Devís (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressora. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot:

Agustí Laborda i Galve (València, segle XIX – 1864)  Impressor. Continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.

Jesús -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Jesús  (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII)  Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.

Marc Jesús  *  Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer  (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).

Ramon de Jesús  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.

Honor de Corbera, l’

2 Respostes

(Ribera Baixa, segle XV – segle XIX)

Nom que prengué la baronia de Corbera, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera, i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola.

Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera, fins al 1839.

Guasp i Barberí, Felip

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVIII – segle XIX)

Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del “Diario Balear”, més tard “El Diario de Palma”. Féu d’impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865.

Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n’adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l’impressor Tomàs Amorós.

L’empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52).

Són famoses les xilografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.

Grases i Rosselló, Josep

Deixa un comentari

(Menorca, segle XIX)

Gravador de la primera meitat del segle XIX. Deixà obres notables.

González i Valls, Agnès

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Pintora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

És coneguda, sobretot, com a miniaturista. Exposà al País Valencià entre els anys 1845 i 1846. Fou acadèmica de Sant Carles.

Gispert -magistrats-

Deixa un comentari

Onofre de Gispert i Boix  (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757)  Magistrat. Pare de:

Antoni de Gispert  (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790)  Magistrat. Pare de:

Josep de Gispert i Dulçat  (Rosselló, segle XVIII – segle XIX)  Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).