Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Cruïlles, Berenguer de -diplomàtic-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Pare de Bernat i de Joan. Actuà a la guerra contra Castella.

El 1363 formava part dels gran reforços catalans que entraren a Aragó. Fou ambaixador a França el 1376.

El 1391, amb Guerau de Queralt, fou enviat d’ambaixador a Sicília pel restabliment de la reina Maria I, ja casada amb Martí I el Jove, i aconseguí l’adhesió de Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, poc després tornà a Sicília, acompanyat pels seus fills, amb l’expedició dels nous reis.

El 1396, actuant amb gran secret, tractà vanament d’evitar la invasió de Catalunya per part del comte d’Armanyac.

L’any 1397 era conseller del nou rei Martí I l’Humà, el mateix any en que el seu fill Lluís prenia possessió del lloc de Monforte, concedit a Berenguer.

Cotoner -llinatge-

4 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.

El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner  (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:

Nicolau Cotoner i Genovard  (Illes Balears, segle XIV)  Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:

  • Bernat Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Gabriel Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Nicolau Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV)  La seva línia comença a adquirir importància amb el seu besnét:

Antoni Cotoner i Vall-llobar  (Illes Balears, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:

Bernat Lluís Cotoner i Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:

Costums de Girona

2 Respostes

(Girona, segle XIV – segle XIX)

Compilació de redaccions medievals de dret local. La fixació per escrit del dret es prolongà durant tota la baixa edat mitjana amb l’obra de recopilació de diversos juristes privats.

L’any 1430, Tomàs Mieres, recopilà les col·leccions anteriors i recollí el costum de tot l’antic bisbat de Girona, tot formant un text més ampli, que revisà l’any 1439. Aquest text, escrit en llatí, rebé el nom o títol de Consuetudines Dioecisis Gerundensis.

Una part important del text fa referència al dret de vassallatge i condició jurídica dels pagesos, la qual fou modificada per la sentència de Guadalupe del 1486, que posà fi a les sublevacions dels remences. Aquesta sentència i les tres pragmàtiques del 1488 que la complementen foren compreses a les Constitucions de Catalunya i aplicades a tot l’àmbit català.

Després de l’abolició dels que hom anomena mals usos, el dret de Girona conservà encara en vigor algunes disposicions pròpies sobre successions, emfiteusis, servituds i règim econòmic matrimonial, que van ser declarades subsistents per la Compilació de dret civil especial de Catalunya del 1960, article 2.

Cornellà, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. El 1386, poc abans de morir Pere III el Cerimoniós el nomenà lloctinent reial del comtat de Girona, perquè era personalment addicte al monarca.

Aquest havia destituït personalment d’aquest càrrec el vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, perquè es mostrava partidari del príncep Joan, duc de Girona, al conflicte entre aquest i el rei.

També substituí aleshores el vescomte com a vicari general o representant reial als ducats d’Atenes i Neopàtria. No sembla que anés a Grècia.

llibre del Consolat de Mar

Consolat de Mar, llibre del

12 Respostes

(Barcelona, segle XIV – )

Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).

Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).

Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.

Comte, Jaume

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Notari. Per ordre de Pere III el Cerimoniós acompanyà l’oficial reial Pere de Cardonets, pel febrer de 1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina.

Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d’una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca.

Colteller, Guillem

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.

El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis.

Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època.

Cessoles, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Frare dominicà. Resident al convent de Barcelona.

És autor de la traducció catalana de l’obra llatina De moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scarorum, a la qual extreu conseqüències morals i polítiques del joc dels escacs. Hi ha avui quatre manuscrits de la versió catalana, que no fou impresa fins al 1900.

Cessoles ha estat situat a la comunitat dominicana de Reims per algun investigador francès.

Cervià, Francesc de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1344 anà amb l’estat major de Pere III el Cerimoniós a la campanya definitiva d’incorporació del Rosselló. Intervingué especialment a la rendició de Montesquiu. Després fou nomenat vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya.

El 1354 anà a Sardenya amb l’expedició de Pere III. Participà a la guerra contra Castella. Lluitava a València a les ordres de l’infant Pere, oncle del rei, el 1357.

Fou ambaixador del monarca (1362) a Perpinyà, on signà una treva de dos anys amb el rei de Tremecèn.

L’any següent formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.

Cervera, vegueria de

12 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)

Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el segle XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats).

A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718).