Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Desllor, Simó

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l’expedició de Pere II el Gran a Sicília.

Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles II el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5 de juliol de 1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys.

Fou conseller del rei Jaume II el Just. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l’enllaç de Jaume II amb Maria de Lausignan.

L’any següent, per ordre del monarca, s’embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l’encontre de la núvia.

El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria.

Desllor, Guillem

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani.

Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d’entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca.

Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d’ell.

Desllor, Bertran

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Probablement era component de la milícia cristiana que, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, servia el rei Ibn-al-Lihyani de Tunis.

Destronat aquest per Abu-Bekr, Desllor continuà lluitant contra aquest darrer. Capitanejava la milícia cristiana d’Abu-Derba, fill d’Ibn-al-Lihyani, quan tractava de reprendre Tunis i havia aconseguit de restablir el domini sobre la zona de Mahdia.

Desllor fou enviat per Abu-Derba prop de Jaume II el Just, en demanda d’ajut, el 1320.

Desllor, Artau

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Féu diversos serveis per a Pere II el Gran.

El 1308, sota el regnat de Jaume II el Just, fou nomenat amb Pere Deslledó ambaixador català al Marroc, per bé que finalment no hi anà cap dels dos. S’ocupà sovint d’atendre, per aquest temps, els fills del monarca.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d’Entença, i signà a l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.

Desforn, Francesc

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou delegat de Jaume II el Just a la cort de Xipre, per tal d’informar el monarca sobre el país i les persones reials, de cara al projecte de casar amb el monarca català una de les germanes d’Enric II.

Les llargues negociacions culminarien, temps després, amb la unió de Jaume amb Maria de Lausignan, la germana gran d’Enric. Més tard, tornà en ambaixada a Xipre per reclamar, en nom de Jaume II, la part encara no cobrada del dot de Maria.

Descoll, Bonanat

(Catalunya, segle XIV)

Vice-almirall de Catalunya.

Després de la batalla de Bòsfor, substituí Ponç de Santapau (1352) com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer.

Fou enviat per Bernat II de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya: entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser (1353).

Descavall, Bernat Ramon

(Berga, Berguedà, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Escrivà de l’ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380.

Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382.

Hom el troba testimoniat almenys fins al 1386.

Descaus, Pere

(Barcelona, segle XIV)

Banquer. Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona; des del 1378 avançà grosses sumes de diner a la tresoreria de Pere III de Catalunya.

La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc (1381).

Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona.

Descatllar, Ponç

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Serví a Sicília a les ordres del rei Frederic III.

Fou figura destacada a la lluita contra els angevins quan aquests, trencant els convenis de pau establerts a Caltabellotta, tornaren a envair l’illa.

Ponç Descatllar manà aleshores una part de l’exèrcit reial que, prenent per darrera el cordó de setge de Tràpani, obligà Robert I de Nàpols a signar una pau precipitada com a únic recurs de salvació de les forces invasores.

Cruïlles, Joan de

(Catalunya, segle XIV – País Valencià, segle XIV)

Noble. Possiblement fill il·legitim de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada.

Fou el fundador de la branca il·legítima de València, que posseí la senyoria d’Alfara, i de la qual sorgiren la subbranca dels senyors de la baronia de Forna (1395), que es refongué amb la branca d’Alfara, per raó de matrimoni, a la primera meitat del segle XVI; adquirí les baronies de Càrcer i Guadassèquies, s’extingí el 1738 i passà, per successió femenina, als Montserrat, que obtingueren el marquesat de Cruïlles; i el brancó de Xàtiva, també extingit.