(Catalunya, segle XIV)
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.
(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Fill d’Arnau (II) de Foixà i germà de Guillem.
Fou cridat pel rei, amb altres nobles, a Girona per tal de jurar els pactes fets amb el rei de Mallorca (1302).
Prengué part en la campanya d’Almeria (1309-10) i fou veguer de Barcelona i el Vallès (1311).
Fou pare de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella.
(Catalunya, segle XIII – 1292)
Senyor de Cornellà. Fill de Bernat (II) de Foixà i germà de fra Guerau.
Vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans. El 1283 era un dels que havia de fer valença a Pere II el Gran al desafiament de Bordeus. Fou també senyor de l’Armentera.
Era casat amb una dama anomenada Gueraua, vídua de Ramon Ademar de Santa Pau i germana de Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona.
Fou pare d’Alemany de Foixà i de Gualba i de:
Guillem de Foixà i de Gualba (Catalunya, segle XIII – segle XIV) El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de l’infant Alfons. Tingué possessions a Sant Cebrià dels Alls.
(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.
En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.
A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.
Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.
(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XVI)
Impost. Recompte de focs o llars que tenia per objecte facilitar el cobrament d’impostos. Equivalia a un cens de caps de família que s’enregistrava en els anomenats “llibres de focs”.
La seva modalitat de confecció i de rigorositat depenia dels acords pactats entre el sobirà i les corts, sobretot de si s’havia acordat una quantitat global o un tant per foc.
Les corts i el rei acostumaven a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs: algunes vegades en quedaven exempts els pobres, unes altres els jueus o els moros, i d’altres, els eclesiàstics.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà especialment entès en coses de mar.
En 1345 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l’expedició per emparar-se de Mallorca. Amb Gilabert de Corbera s’acostà a la platja per saber de viva veu si els homes d’armes que els esperaven volien defensar l’illa contra ells.
En 1351, amb Guillem Morei, s’embarcà com a assessor a l’estol de Ponç (IV) de Santapau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval de Pera.
(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1393/1400) Ciutadà de Barcelona. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.
(Barcelona, segle XIV)
Mercader. Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català.
El 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Livàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses. La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont (Eubea).
El rei Pere III el Cerimoniós li reconegué el mèrit i els serveis.
(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)
Mariner. Serví a l’estol de la Companyia catalana a Orient. Després del consell de guerra de Gal·lípoli, a primers de juny de 1305, en què hom decidí enfonsar les naus, passà a les forces de terra.
A la batalla de l’istme d’Hexamílion aconseguí un bon cavall i les armes d’un cavaller grec. Amb aquest equip, encara que sense escut perquè no havia après de sostenir-lo a cavall, fou una de les figures de la batalla d’Apros.
Confós per les seves armes amb un gran cavaller, fou escomès pel basileus Miquel, el fill de l’emperador, que el ferí a la mà amb l’espasa. Ferrer, armat amb un coltell cilíndrics dels anomenats brotxes, s’imposà al seu adversari.
Després de molts cops a les parts cobertes, n’encertà un a la cara del fill de l’emperador, que caigué del cavall, però fou retirat pels seus abans de rebre un cop mortal.
Dades dels Països Catalans 