Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Ferrer, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte. El 1381, per ordre de Pere III el Cerimoniós, realitzà la versió existent de les Drassanes de Barcelona, obra d’excepcional interès en l’arquitectura gòtica de tipus democràtic.

Transformava per complert la concepció de les velles drassanes, anteriors de cent anys. Féu un gran conjunt de vuit naus paral·leles, aptes per a la construcció simultània de trenta galeres.

Anys després, aquestes naus foren prolongades i se n’afegiren tres de noves, però seguint la mateixa norma d’arcs en diafragma, altures iguals i cobriment de fusta.

Fenollar, Bernat de -conseller-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

(o Desfenollar) Conseller reial i diplomàtic. Majordom de l’infant Jaume (el futur Jaume II el Just), fou ambaixador reial a Narbona (1303), lloctinent seu en el càrrec de procurador general (1304) i conseller, de qui fou el representant personal en diverses ocasions.

Quan Ferran IV de Castella i Jaume II decidiren apoderar-se del regne de Granada, aquest l’envià a Roma (1308) per obtenir del papa indulgències destinades a l’exèrcit i a la remissió del delme, per tal de servir-se’n per a les despeses de la guerra.

Fou igualment important la seva missió a Perpinyà (1318-24), per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca.

En ingressar l’infant Jaume a l’orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l’infant Alfons (1319).

Faveran, Jaume de

3 Respostes

(Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)

Mestre d’obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.

Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l’absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312.

L’any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona.

Fou germà seu Enric de Faveran  (Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

Falcs, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Fou fidel servidor de Pere III el Cerimoniós, ja des del temps que aquest era infant reial i topava amb l’hostilitat de la reina Elionor de Sicília.

El 1334, per ordre de l’infant, procedí contra els cavallers que havien comès abusos a Vila-rodona. Després de pujar al tron Pere, en fou conseller.

En 1341 formava part de l’assemblea especial reunida a Poblet per tractar de la tibantor existent amb França i dels conflictes de Montpeller.

Fabre, Jaume

4 Respostes

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Mestre d’obres. Treballà en el convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca i fou mestre d’obres de la catedral de Barcelona (1317), on realitzà la porta de Sant Iu i construí la cripta de Santa Eulàlia (1338) i diverses capelles.

Hom creu que participà en la construcció de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi.

Fabra, Joan -bisbe Tortosa-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – França ?, segle XIV)

Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d’Esteve.

Publicà una constitució d’interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Deza, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona.

Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.

Estamariu, mestre d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Pintor anònim. Actuà principalment a la contrada de Tremp. Fou, per la tècnica, deixeble de Ramon Destorrents, i cal relacionar-lo amb l’escola de la Seu d’Urgell.

El seu estil té, com a trets característics, l’esquematisme de la composició i un cert sentit narratiu arcaïtzant. S’ha intentat d’identificar-lo amb el pintor Arnau, que treballà a la Seu d’Urgell entre el 1357 i el 1385.

Com a obres importants, cal esmentar el retaule i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu, el retaule de Santa Llúcia, procedent de l’ermita d’Arcavell (Alt Urgell) i l’arca funerària de Bernat de Travesseres (la Seu d’Urgell).

Espens, Pere d’

2 Respostes

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida.

En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II el Just al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós.

Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d’assessor jurídic a les accions contra Jaume.

Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges.

Eromir

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)

Pelegrí. Era sastre. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, acompanyat de Guillem de Tremp i Jaume Riquer, en unió d’un grup de dotze frares predicadors.

La relació existent d’aquest viatge és de gran interès per a estudiar els itineraris de l’època.

El grup anà en vaixell de Tarragona a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina. També a peu retornà a Alexandria, on tots plegats embarcaren per a la tornada.

Erill i d’Anglesola, Bernat Roger (III) d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Fill d’Arnau (III) d’Erill i de Pallars i germà d’Arnau.

Tingué llargues bregues amb el seu pare i amb la segona muller d’aquest, Elionor, fet pel qual el rei li confiscà els llocs de la baronia (1386-87) i el declarà bandejat en contumàcia.

La seva vídua i el fill Francesc (I) d’Erill i d’Orcau continuaren els plets amb l’esmentada Elionor i probablement, per dissensions entre nobles, Eimeric (II) i Gilabert (VII) de Centelles, sogre i cunyat de Francesc (I), tingueren durant un cert temps (1402-04) la baronia d’Erill.