Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Anglesola, Ramon d’ -varis-

11 Respostes

Ramon I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1293)  Nét de Berenguer I d’Anglesola i germà de Galceran. Serví Pere II el Gran i Alfons II de Catalunya. Fou un dels ambaixadors a Brignoles.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1274, essent molt jove, s’adherí amb els seus parents als pactes d’Àger, que confirmaven les bandositats alçades contra l’autoritat reial. No sembla haver tingut cap paper gaire important en aquest conflicte, en el qual devia limitar-se a acompanyar els seus familiars de més edat i relleu. Probablement és ell el Ramon d’Anglesola que fou designat, en 1283, entre els cavallers que havien de combatre al desafiament reial de Bordeus.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I d’Anglesola. Germà de Berenguer Arnau II, ambdós foren els últims de la branca de Bellpuig. Acompanyà Jaume II de Catalunya en el viatge a Roma el 1298. Fou el pare de Guillem III d’Anglesola.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Canonge i bisbe de Vic (6 agost a 19 setembre 1306). Fill de Guillem III d’Anglesola i germà de Guillem IV. Nebot d’un altre bisbe de Vic del mateix nom.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1386)  Fill i successor de Guillem IV d’Anglesola. Darrer plançó de la branca de Butsènit i Utxafava. Heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l’esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu.

Anglesola, Guillem d’ -varis-

3 Respostes

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.

Anglesola, Guerau/a d’ -varis/es-

2 Respostes

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i del marit d’aquesta, Martí I el Jove.

Guerau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1327, essent jove, assistí a l’assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.

Gueraua d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Filla de Guillem II d’Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.

Anglesola, Galvany d’ -varis-

Deixa un comentari

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.

Anglesola, Galceran d’ -varis-

2 Respostes

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d’Anjou, per l’entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya contra Castella, per terres d’Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – 1315)  Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d’Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II de Catalunya en la campanya de Múrcia.

Galceran d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III de Catalunya. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d’Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l’any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d’una eventual invasió des de Castella.

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Amigó, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença dels Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III de Catalunya encoratjà aquest moviment.

Amarell, Miquel

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Prohom. Nomenat procurador general del Rosselló i de la Cerdanya per Jaume III de Mallorca-Rosselló en 1339.

Es passà al bàndol de Pere III el Cerimoniós. Aquest li conservà el càrrec quan, en 1344, acabà d’incorporar-se els dominis de Jaume.