(Catalunya, segle XIV – Roma ?, Itàlia, segle XIV)
Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa.
Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.
Auger Amalric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Arvei, Pere
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona.
Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any per decidir la continuació de la gran nau única de la seu de Girona o la seva substitució per una obra de tres naus.
Artés, Pere d’ -abat Santes Creus-
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.
Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).
Arnau, Berenguer -varis-
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Il·luminador de llibres.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.
Arnau -varis bio-
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
Argentona, Guillem d’
(Catalunya, segle XIV – Manresa ?, Bages, segle XIV)
Cavaller. El 1390, regnant Joan I el Caçador, tingué un paper destacat als preparatius militars empresos arran de la invasió del comte d’Armanyac.
Fou nomenat després capità de la guarnició de Manresa. Organitzà la defensa de tota la vegueria de Bages.
Arenós, Sança Eiximenis d’
(País Valencià, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Muller de Joan de Prades i de Foix. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera; Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia; Lluís, que fou bisbe de Mallorca; i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.
Arenós, Ferran Eiximenis d’
(País Valencià, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)
Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d’Atenes, Guy de la Roche.
Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l’Imperi.
Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.
Aragó, Constança d’
(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)
Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.
Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.
Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.
Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.
Aragall, Pere d’
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.
El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.
Dades dels Països Catalans 