(Itàlia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Fou la primera muller de l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fill del rei Jaume II de Catalunya. S’hi casà el 1327 i li donà una filla, Blanca d’Empúries.
Després de la seva mort, el seu marit tornaria a casar-se (1337) amb Maria Álvarez de Xèrica.
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II de Catalunya, i de Blanca de Tarent.
Fou la primera muller d’Hug II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu de Cardona, que anys després es casaria amb el comte Pere II d’Urgell.
Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.
Bertran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.
Galceran de Biure (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.
Jofre de Biure (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334) Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.
(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)
Filantrop. Era mercader a la ciutat de Girona.
Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.
Pere Bertran (País Valencià, segle XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.
Pere Bertran (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.
Pere Bertran (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Mestre possiblement hebreu.
Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.
Arnau Bellvís (Catalunya, segle XVI) Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.
Bartomeu de Bellvís (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV) Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.
Jaume de Bellvís (Catalunya, segle XIII) Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.
Pere de Bellvís (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.
Antoni Bellera (Barcelona, segle XVII) Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.
Arnau Guillem de Bellera (Catalunya, segle XV) Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XII) Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.
Guillem de Bellera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.
Ramon Arnau de Bellera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Pere II el Gran i de l’amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan.
Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d’aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.
(Catalunya, segle XIV)
Marí. El 1327 embarcà a la seva nau l’ambaixador Pere de Mitjavila, tramès per Jaume II el Just al soldà Meleken-Nasser d’Egipte.
En entrar i sortir del port d’Alexandria, duent a bord Mitjavila i també l’ambaixador de França, que feia viatge amb ells, es produí un famós incident per determinar quina bandera havia d’arborar la nau.
Dades dels Països Catalans 