(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Serví el rei Jaume II de Catalunya. El 1314 fou ambaixador seu a Egipte.
Bastida, Arnau
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Barutell, Berenguer de -cavaller, s. XIV-
(Catalunya, segle XIV)
Noble i cavaller. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30 de gener de 1381. Durant les festes que seguiren, el rei l’armà cavaller i el nomenà agutzil seu.
Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l’hostilitat dels infants Joan (futur Joan I el Caçador) i Martí (futur Martí I l’Humà). Fou processat per Joan I.
Bardaixí -llinatge-
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
Barberà, Ramon de -varis-
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.
Ramon de Barberà (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.
Barberà, Guillem de -cavaller, s. XIV-
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella.
El 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Bancal, Ramon
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi.
El 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II de Catalunya.
Ballester, Romeu
(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Militar. Destacat a la Grècia catalana.
En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.
Ballester, Antoni
(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)
Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.
Fou el germà de Pere Ballester (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.
Baldoví, Peiri de
(França ?, segle XIV – Catalunya ?, segle XIV)
Diplomàtic. Al servei de Jaume II de Catalunya. Fou ambaixador d’aquest rei al Marroc.
Napolió, fill natural del monarca, que servia amb les armes el sobirà marroquí, confià a Baldoví un escrit en que sol·licitava a Jaume II la seva admissió a la cort catalana. La gestió no donà resultat.
Baldomar, Berenguer
(Catalunya ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)
Cavaller. Devers el 1359 fou nomenat vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, per governar-los en nom del rei de Sicília.
Substituïa al càrrec Gonçalvo Eiximenis d’Arenós.
Era encara en funcions el 1368.
Dades dels Països Catalans 