(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre.
(Catalunya, segle XIV)
Protonotari del rei Pere III de Catalunya (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352.
Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.
(Cervera, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge de la comunitat hebrea, molt estimat del rei Pere III el Cerimoniós.
Aquest el dispensà de portar el distintiu que aleshores era obligatori als de la seva religió.
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1343) Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1348) Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.
Bernat de Boixadors (Lleida, segle XIV – segle XV) Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XII) Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons I el Cast i Pere de Lluçà (1180).
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIII – abans 1311) Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Germà de l’almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s’uní en segones núpcies amb Gombau d’Anglesola. Fou el pare de Bernat.
Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d’Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l’expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.
Beatriu de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Filla de Berenguer de Boixadors. Iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors (1368). Es casà en primeres núpcies amb Joan Boïl, senyor de la baronia de Borriol, i en segones amb Bernat d’Olzinelles; del primer tingué un fill, Berenguer, que morí jove. Deixà hereu dels seus béns un dels seus néts, Berenguer, amb la condició que adoptés el cognom de Boixadors.
Beatriu de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Muller d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Era germana de Ramon Berenguer i de Berenguer. La descendència del seu matrimoni es digué de Foixà-Boixadors.
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ponç V d’Empúries i de Marquesa de Cabrera.
A la mort del seu pare, el 1313, n’heretà 20.000 sous.
Dades dels Països Catalans 