Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Mogoda, Bernat de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller i escriptor. Vassall del bisbe de Barcelona.

Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu. El 1234 el bisbe de Barcelona li féu donació de la vall d’Estellencs. Abans del 1251 ja havia retornat al continent.

Li han estat atribuïdes des del segle XVI unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del segle XVI. La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del segle XVII.

Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una tradició profètica catalana que remunta al segle XIII. Influïdes per les profecies d’Anselm Turmeda, s’han d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca entorn de la gran commoció de les Germanies (1521-23).

Misteri, Santíssim -Ripollès-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)

Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.

Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.

Misericòrdia, la -advocació-

(Catalunya, segle XIII – )

Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris.

Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, València, Palma de Mallorca, entre altres).

Miracle d’Urgell i de Foix

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Filla petita d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.

Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l’ordre de successió del comtat d’Urgell.

El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d’Arnau de Castellbó, tot fent d’aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell.

Tanmateix no s’hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.

Mediona, Guillem de -segle XIII-

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat.

Aquest pot ser l’homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I el Conqueridor, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita.

Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d’armes, el qui junyia millor de tot Catalunya.

Mataplana, baronia de

(Catalunya, segle XIII – )

Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès). Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan segle XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx– la vall de Toses.

El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.

El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran (III) de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.

Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.

Mataplana -llinatge-

(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

Martell, Pere (II)

(Catalunya, segle XIII)

Conseller reial. Fill, probablement, del còmit Pere (I) Martell.

Figurà, potser com a ciutadà de Barcelona, entre els que actuaren com a consellers de Jaume I el Conqueridor en la promulgació del nucli inicial dels furs de València. Per això ha estat tingut per jurista, però sembla que no ho fou.

Probablement casat amb la tarragonina Agnès de Relat, potser en tingué una filla, Maria, que es casà amb Joan de Ratera.

Marquet -llinatge-

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Llinatge de mercaders i mariners acabalats.

Participaren en el govern municipal de Barcelona i col·laboraren, amb diners i vaixells, en les empreses civils i militars dels monarques de la corona catalano-aragonesa.

Un dels primers membres fou Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1257)  Navilier i mercader. Personatge destacat de l’oligarquia barcelonina, morí apedregat en un avalot menat per ciutadans importants, que Jaume I de Catalunya declarà innocents (1258).

Marquesa d’Urgell i Giron

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla del comte Ponç I d’Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron.

Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon.

El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l’ordre de successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.