(Montpeller ?, França, segle XIII)
Personatge del Llibre d’Evast e de Blanquerna de Ramon Llull. Encarna les virtuts d’esposa i mare.
Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d’aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l’obra avança.
Berenguer d’Almenara (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i un dels signants de l’acta de concessió del comtat d’Urgell.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250) Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu.
Guillem d’Almenara (Catalunya, segle XIII) Cavaller. En 1283 era un dels cent que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d’Anjou, encontre que fou frustrat per l’actitud del darrer.
(Sòria, Castella, 1155 – Gutierre Muñoz, Castella, 1214)
Rei de Castella. Concertà amb Alfons I de Catalunya-Aragó el tractat de Cazola (1179).
Dalmau d’Alentorn (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.
Guillem d’Alentorn (Catalunya, segle XII) Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.
(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)
Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.
El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.
Guillem d’Aguiló (Tarragona, segle XII – ? segle XIII) Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.
Joan d’Aguiló (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.
Lluís d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I el Conqueridor. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial.
Per l’agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d’Urgell contra els interessos de l’hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament del castell de Balaguer sota la condició de que Ramon Berenguer d’Àger el governés.
Participà a la campanya de Mallorca amb 25 cavallers propis, un cop acabada, fou el designat per a repartir les terres i el botí, a ell li correspongueren 341 cavalleries i la meitat dels drets sobre dos molins.
El 1236 fou un dels testimonis de la pau de Tàrrega entre Jaume I i Ponç I d’Urgell. el 1238 seguí al rei a la conquesta de València, on es distingí al setge de la capital i fou un dels signants dels convenis de capitulació de la ciutat. el rei li concedí algunes cases, així com el castell i la vila de Vilafamés, la senyoria de la vall de Veo i algunes terres a Xàtiva.
El 1243 fou un dels marmessors del comte Ponç I d’Urgell. El 1250 assistí a les Corts generals d’Alcanyís, on fou designat àrbitre per resoldre les qüestions sorgides entre el rei Jaume I i el primogènit reial Alfons d’Aragó i de Castella.
(País Valencià, segle XIII)
Noble àrab. Conegut a les cròniques cristianes per moro Seit o Zayd. Reconegué la superior autoritat del califa almohade, però quan Jaume I de Catalunya inicià la conquesta de les terres valencianes, Abu Sa’ïd s’afanyà a declarar-se tributari seu (1226).
Vers 1229 el murcià Ibn Hud li prengué Dénia, Xàtiva, Alzira i Bairén, i el 24 de gener de 1229 Zayyan ibn Mardanis l’expulsà de la ciutat de València.
Mitjançant tractats signats el 1229, 1232 i 1236, Abu Sa’id refugiat a Sogorb, s’acollí a la protecció de Jaume I, a qui acabà cedint tots els castells i rendes que encara li restaven a la zona septentrional del regne de València.
(Illes Balears, segle XIII)
Cadí de Menorca. Restà com a sobirà de l’illa en esfondrar-se el poder almohade.
En reprendre Jaume I de Catalunya la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de cap de Pera (1232), per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana.
Fou destronat el 1234 per Abu ‘Utman Sa’Id ibn Hakam (Illes Balears, segle XIII) Noble que intervingué en la negociació del tractat de cap de Pera (1232). El seu fill i successor fou:
Abü ‘Umar ibn Hakam ibn Sa’ïd (Illes Balears, segle XIII) Noble. Quan l’illa de Menorca fou conquerida per Alfons II de Catalunya (1287), obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família.
(Aragó, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Muller de Pere (I) de Montcada (1240).
Del seu matrimoni nasqueren dues filles –Constança de Montcada, l’esposa rebutjada del comte Àlvar I d’Urgell, i Sibil·la de Montcada, que es casaria amb un altre comte urgellenc, Ermengol X-, i dos fills –Pere II de Montcada, hereu d’Aitona–Seròs, i Guillem Ramon, mort poc després que el seu pare-.
Dades dels Països Catalans 