Arxiu d'etiquetes: segle XII

Estendard de Sant Ot

2 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)

Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.

Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.

La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.

És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.

Espinelves, Mestre d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Pintor anònim. Autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).

Considerat típic representant del corrent francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.

Espanyol -llinatge-

4 Respostes

(Vic, Osona, segle XII – segle XV)

Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.

A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.

Ermengol d’Urgell -noble, s XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Nebot d’Ermengol VII d’Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l’Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l’hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu.

La seva mare, filla d’Ermengol VI, es deia Maria d’Urgell i apareix citada com a Maria d’Almenar.

El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern.

Erill, Ramon Pere d’

1 Resposta

(Pallars, segle XI – segle XII)

Primer membre del llinatge que apareix ben documentat històricament.

Lluità molt contra els sarraïns al regne d’Aragó. Des del 1114 participà a l’ofensiva contra Saragossa, dirigida per Alfons el Bataller, rei d’Aragó. Secundà aquest monarca en altres campanyes, ajudat pel seu fill Pere Ramon.

A la mort d’aquest rei, ajudà al nou monarca Ramir II d’Aragó contra la invasió i les pretensions successòries de Castella.

Degué ésser un element important en les pressions en unir el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona.

Erill, Pere Ramon d’

1 Resposta

(Pallars, segle XII)

Noble. Fill de Ramon Pere d’Erill. Col·laborà amb el seu pare a les campanyes d’Alfons I el Bataller d’Aragó contra els sarraïns.

Projectat, com el seu pare, a la política aragonesa, féu costat a Ramon Pere en el suport al rei Ramir II, i també en les pressions sobre aquest perquè prometés en matrimoni la infanta Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Entença -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:

Berenguer I d’Entença  (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:

Berenguer II d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge:

Despuig -llinatge-

2 Respostes

(Rosselló, segle XII – )

Llinatge noble. Establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148. Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls.

Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera (Ribera Alta), i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta.

La línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig.

Cronicons Barcinonenses

1 Resposta

(Barcelona, segle XII – 1409)

Família de texts annalístics, en llur majoria llatins.

Originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.

Comencen a ésser traduïts al català poc abans del 1283, però prosseguiren les versions llatines durant tot el segle XIV.

Els Cronicons Barcinonenses I i II, quasi iguals, semblen procedir d’un cronicó perdut, que acaba el 1274. El Cronicó Barcinonense III és molt extens; comprèn del 801 al 1323. El Cronicó Barcinonense IV fou compost per Guillem Mascaró, beneficiat de la seu de Barcelona; comprèn del 714 fins al 1452.

Cal esmentar encara el Cronicó Ulianense, dut a Santa Maria d’Ullà al finals del segle XII i continuat allà fins al 1409, i el Cronicó del monestir de Sant Feliu de Guíxols, molt breu i lacònic, que conté notícies des del 985 fins al 1392.

Claustre, Mare de Déu del

1 Resposta

(Solsona, Solsonès)

Imatge de pedra del segle XII. Venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert.

Segons la tradició, fou descoberta el segle XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos.

Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 (la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo).