Arxiu d'etiquetes: segle XII

Bellvís -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Bellera -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Bellera  (Barcelona, segle XVII)  Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.

Arnau Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XV)  Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L’any següent reduí a l’obediència del rei la Seu d’Urgell i les terres del comtat de Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XII)  Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.

Guillem de Bellera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialp de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.

Ramon Arnau de Bellera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l’ofensiva de Pere el Cruel.

Bellera -antic pagus-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle IX – segle XII)

Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.

El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.

Banyeres, Ramon Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona tingué alguna intervenció al consell del comte.

Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders.

Anglesola -varis/es bio-

24 Respostes

Beatriu d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.

Berenguer Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XI)  Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.

Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

Cecília d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.

Constança d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.

Gombau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – vers 1362)  Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).

Magdalena d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

Ramon Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.

Sibil·la d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

Anglesola, Guillem d’ -varis-

3 Respostes

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.

Guillem d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Almodis -dama del s. XII-

4 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Muller de Bernat Amat de Claramunt. N’hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc II de Cardona.

Alguns genealogistes del casal de Cardona l’han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.

Alentorn -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.

Guillem d’Alentorn  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.