Arxiu d'etiquetes: segle XII

Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis-

11 Respostes

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d’Arnau, fundador de la línia d’Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d’Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera d’Anglesola  (Catalunya, segle XII – 1225)  Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem (III) de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

Berenguer Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer II, fou un dels garantidors de la pau entre l’Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l’autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d’Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d’oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d’aquell.

Berenguer Arnau I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1283)  Senyor de Butsènit i d’Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d’aquests llocs, la qual s’extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

Berenguer Arnau II d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I i germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

Anglesola, Arnau d’ -varis-

7 Respostes

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

Arnau Berenguer d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer I. Pel gener de 1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XII)  Tercer senyor de la baronia d’Anglesola. Iniciador de la línia d’Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I d’Anglesola.

Arnau d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar I d’Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d’aquell amb Cecília de Foix.

Arnau III d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

Almodis -dama del s. XII-

4 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Muller de Bernat Amat de Claramunt. N’hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc II de Cardona.

Alguns genealogistes del casal de Cardona l’han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.

Alentorn -varis bio-

Deixa un comentari

Dalmau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

Guerau d’Alentorn  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.

Guillem d’Alentorn  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.

Albesa, Joan d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. En 1166 fou un dels signats de l’acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d’Urgell.

Agnès de Pallars

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:

Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).

Martinet, frontal de

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)

Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).

Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.

Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.

Gironella, Guillem Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Trobador en llengua occitana. Pertanyent a la família dels senyors de Gironella (Berguedà).

Hom ha cregut identificar-lo, amb fonament, amb un canonge de la seu de Girona, enterrat al claustre del convent de Sant Daniel, que visqué probablement a la segona meitat del segle XII.

En resten tres poesies de caràcter amorós, d’una correcció i elegància molt remarcables.

Girona, vegueria de

16 Respostes

(Catalunya, fi segle XII – 1716)

Antiga demarcació administrativa del Principat: 43.878 h (1718).

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel nord, fins a Caldes d’Estrac. A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià.

A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan segle XIV a la vegueria d’Osona.

Més tard en passà a dependre la sots-vegueria de Besalú, que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb autonomia administrativa.

A partir del 1716 esdevingué corregiment de Girona.

Gilabert -escultor-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Escultor. És l’autor, amb signatura visible a les estàtues dels apòstols sant Tomàs i sant Andreu, de les figures d’entrada a la sala capitular de la seu de Sant Esteve de Tolosa (1130).

La importància d’aquesta obra i d’altres que se li atribueixen, com la Verge i l’Àngel de la porta de l’Anunciata a la seu de Lleida, la Mare de Déu del Claustre de Solsona (1163) i la columna amb figures de sants d’aquesta mateixa població, l’assenyalen com un dels màxims escultors del romànic occidental i evidencien la influència que la seva obra exercí en el seu temps.