Arxiu d'etiquetes: segle XII

Cardona, Berenguer de -varis-

6 Respostes

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d’Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l’homònim que figura com a canonge d’Urgell el 1131.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era fill d’Arnau de Cardona que testà el 1214. N’era l’hereu principal. En data anterior s’havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l’heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d’Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1274.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l’homònim que figura com a porter de Jaume II el Just el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II de Cardona, i d’un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Cardona, Berenguer I de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1176). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem I de Cardona.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Cardona, Arnau de -varis-

7 Respostes

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d’Ermengarda.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem I. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d’un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l’homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem I. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canagot, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d’Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d’altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).

Brunesilda

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya ?, segle XII)

Dama. Es casà amb el comte Ponç II d’Empúries. Fou la mare d’Hug III.

Borrell -varis bio-

2 Respostes

Camil Borrell  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.

Guillem Borrell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

Jaume Borrell  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

Boixadors, Berenguer de -varis-

10 Respostes

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons I el Cast i Pere de Lluçà (1180).

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIII – abans 1311)  Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Germà de l’almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV)  Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s’uní en segones núpcies amb Gombau d’Anglesola. Fou el pare de Bernat.

Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d’Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l’expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.

Boïl -llinatge-

8 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)

Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.

Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).

L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143)  Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Felip Boïl  (Aragó, segle XII)  Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Garcia Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Benet Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII)  i de Pere Boïl  (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII)  Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:

Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.

Bernat de Berga -bisbe Barcelona, 1172/88-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.

Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.