Arxiu d'etiquetes: Sant Feliu de Guíxols

Feliu -sant-

(Cesarea de Mauritània, segle III – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 303)

Sant i màrtir cristià de Girona de suposat origen africà.

Prudenci el cantà vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte.

La seva vida és coneguda per una Passió tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llençat a la mar.

Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llançat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia.

És molt popular a Catalunya i a la Narbonesa, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom.

La seva festa és el 1 d’agost.

Esteve i Cruañas, Lluís

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 gener 1906 – 16 setembre 1994)

Mestre. S’ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics.

Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70).

El 1986 l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d’Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986).

Codeny

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)

Marí. Serví a les forces navals de Felip III. Manava una divisió de dotze galeres a la guerra de Portugal.

En 1597-98, arran de la invasió francesa del Rosselló, el mateix rei el nomenà cap de les sis galeres que havien de protegir les operacions i els proveïments de la campanya.

Clara i Sardó, Sebastià

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 11 novembre 1894 – Barcelona, 7 maig 1986)

Dirigent sindicalista. Residí a París (1915-17), on fou secretari d’una federació de grups d’anarquistes ibèrics.

El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT. Dirigí el diari “Solidaridad Obrera” (1930-31) i es distingí com a orador sindicalista.

Partidari de la intervenció de la CNT en política, col·laborà, a títol personal, amb l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou un dels signants del manifest dels Trenta (1931), que s’oposà a la FAI. Fou cap d’estadística del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941.

Calzada i Carbó, Josep

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 – Madrid, 1965)

Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya.

Publicà Poesies, d’estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924).

Calvet i Pascual, Enric

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 14 març 1884 – Barcelona, 11 desembre 1976)

Químic i publicista. Germà d’Agustí “Gaziel”. Es doctorà en farmàcia el 1906 i es llicencià en dret.

Fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú (1916-28) i de Terrassa (1928-40) i en fou separat el 1940. Un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona (1910).

Introduí la radiodifusió a Catalunya; el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya, i director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana (EAJ 13).

És autor de Química general aplicada a la industria… (1930), sovint reeditada, Las maravillas del cosmos (1950) i Iniciación de la observación astronómica visual y geográfica (1968), a més de nombroses traduccions d’obres científiques franceses i alemanyes.

Caimó i Bascós, Pere

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 19 abril 1819 – 16 agost 1878)

Polític republicà. Passà part de la seva joventut a Puerto Rico, d’on tornà el 1853.

Capità de la milícia nacional des del 1854, hagué d’emigrar arran de la reacció d’O’Donnell (1856). Quan retornà fou processat per les seves activitats revolucionàries (1859) i empresonat el 1867 i el 1868.

Alliberat algun temps després, fou elegit alcalde de Sant Feliu de Guíxols i membre de la junta revolucionària de Girona. Diputat per la Bisbal d’Empordà, organitzà l’alçament republica del 1869 en aquell districte (Foc de la Bisbal), però fou pres i condemnat a mort. Joan Prim li commutà la pena per l’exili, del qual tornà durant la República.

El 1874, en restaurar-se la monarquia, s’exilià novament fins a l’any 1876.

Boera, Miquel de

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XV – segle XVI)

Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l’ofensiva del nord d’Àfrica (1510-11) contra els francesos. Sota Carles I fou general en cap de galeres d’Itàlia.

Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543).

És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent.

Berga i Boada, Josep

(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)

Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.

Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.

Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

Barraquer i de Llauder, Joaquim

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 13 desembre 1796 – Barcelona, 20 novembre 1877)

Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870.

Publicà algunes obres de física i de matemàtiques, el més important de les quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas (1847), publicat al “Memorial de Ingenieros”.