Arxiu d'etiquetes: romans

Ilerda, campanya d’

3 Respostes

(Segrià, 2 agost 49 aC)

(o del Segre)  Campanya militar romana, en la qual Cèsar va derrotar els legats de Pompeu, Afrani i Petreio. La font principal per al seu coneixement és el mateix Cèsar.

Començada la guerra civil i després de la fugida de Pompeu a Grècia, Cèsar va decidir atacar els partidaris de Pompeu a Hispània. Els generals pompeians, amb cinc legions, es van fer forts a la rodalia d’Ilerda (Lleida) per barrar el pas a Cèsar.

L’avantguarda de Cèsar, sota el comandament de G. Favi, va creuar el Pirineu, va establir el seu campament aigües amunt del Segre i construí dos ponts per assegurar-se l’avituallament. La crescuda del riu va destruir un dels ponts i afavorí les escaramusses dels pompeians, tot i que Favi va aconseguir salvar la situació.

Quan Cèsar arribà, desplegà el gruix de les seves tropes amb la finalitat de precipitar la batalla. Davant la passivitat dels pompeians, Cèsar va intentar aïllar el campament enemic de la ciutat, però l’exèrcit pompeià va resistir. A mesura que es desenvolupava la campanya, molts nuclis indígenes es van passar al bàndol de Cèsar.

Preocupats per la situació desfavorable i davant del perill de ser envoltats per l’enemic, Afrani i Petreio van decidir abandonar Ilerda en direcció a la vall de l’Ebre. Cèsar els tallà la retirada i els pompeians es van veure obligats a tornar cap a Ilerda perseguits pels cesarians.

Finalment, esgotats i sense queviures, l’exèrcit pompeià es rendí a Cèsar. L’única condició de pau que aquest els posà va ser el llicenciament de totes les tropes.

Ilerda -ciutat-

5 Respostes

(Lleida, Segrià)

Nom romà de la ciutat, Ildirda sota els ibers.

Al segle I Sartori la va fer servir de base en la lluita contra Pompeu.

A la rodalia, durant la campanya d’Ilerda, Juli Cèsar va derrotar un exèrcit pompeià (49 aC).

Hipòlit, sarcòfag d’

Deixa un comentari

(a la mar, Tarragona, segle III aC)

Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.

Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.

Gerunda

5 Respostes

(Girona, Gironès)

Ciutat romana corresponent a l’actual Girona.

Formava part de la província Tarraconense.

Gal·la Placídia

1 Resposta

(Constantinoble, Túrquia, 388 – Roma, Itàlia, 27 novembre 450)

Filla de l’emperador romà Teodosi I i germana d’Honori. L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera.

El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l’any següent.

Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).

Espelt, l’ -vil·la romana-

1 Resposta

(Òdena, Anoia)

Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.

Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.

L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.

Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.

Escipions, torre dels

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.

Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.

Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.

Egara -ciutat romana-

3 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental)

Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.

Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.

Ebre, batalla naval de l’ -217 aC-

1 Resposta

(delta de l’Ebre, 217 aC)

Combat naval entre cartaginesos i romans. Esdevingut prop de la desembocadura de l’Ebre, durant la Segona Guerra Púnica.

El general cartaginès Àsdrubal va preparar una operació combinada per terra i mar amb la intenció de recuperar les terres al nord de l’Ebre. Gneu Corneli Escipió, més dèbil en terra, plantejà el combat al mar, durant el qual els romans van derrotar l’estol cartaginès i capturaren una bona part de les naus.

Malgrat tot, l’exèrcit terrestre enemic va romandre intacte. En aquest sentit, mentre que l’historiador Titus Livi parla d’un seguit d’operacions romanes al llarg de la costa sud, Polibi diu que els romans no es van atrevir a creuar l’Ebre fins a l’arribada dels reforços manats per Publi Corneli Escipió.

Diable, pont del -Martorell-

4 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat)

Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.

En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.

L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.

Des del 1931 és monument nacional.