Arxiu d'etiquetes: romans

Moro, coll del

(Gandesa, Terra Alta)

Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.

Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.

Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.

Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.

Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

Marcial, Marc Valeri

(Bílbilis, Tarraconense, 38 o 41 – Roma ?, Itàlia, vers 104)

Poeta llatí. Descendent d’una modesta família burgesa. L’any 64 arribà a Roma i l’any 80 publicà una obra titulada Liber Spectaculorum, descripció de les lluites de circ i de l’arena, que li va valer el favor de Titus i de Domicià.

Els llibres del seu epigramari van difondre’s per l’Imperi; una posterior conjuntura política l’obligà a tornar a Bílbilis, i l’ajuda de Plini el Jove li va permetre el viatge de tornada.

La seva obra consta exclusivament d’epigrames: iniciada amb el llibre esmentat abans (conservat fragmentàriament), culmina en 14 llibres, que reflecteixen panoràmicament la societat romana de l’època. En total, 1.554 composicions.

El dístic elegíac és el metre predilecte del poeta. El seu realisme és generalment satíric i humorístic, i en el seu llenguatge abunden els neologismes i hel·lenismes col·loquials. La identitat dels personatges exposats en la seva crítica dels vicis romans queda velada pels noms imaginaris.

La seva poesia, procedent de la sàtira àtica, és el coronament del gènere apigramàtic llatí.

Llosa, la -Baix Camp-

(Cambrils, Baix Camp)

Vil·la romana. Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix.

L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium.

Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d’opus sectile, fan evident l’existència d’un sector residencial luxós.

Licini Sura, Luci

(Catalunya ?, vers 56 – vers 108)

(llat: Lucius Licinius Sura)  Polític i militar romà. La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tarraco o a Barcino.

Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic. Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol (els anys 92-97 i 102-107).

És esmentat en diverses inscripcions de Barcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon, que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l’arc de Berà a la seva memòria.

Licini Segon, Luci

(Barcino ?, segle I – segle II)

(llat: Lucius Licinius Secundae)  Llibert de Luci Licini Sura.

Fou, a Barcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Barcino i les d’Ausa (Vic) i Iammo (Ciutadella).

Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l’arc de Berà, i sèvir augustal de Tarraco i de Barcino.

laietans

15 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.

El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.

S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).

lacetans

7 Respostes

(Catalunya)

Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.

Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.

No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.

Isona

10 Respostes

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.

La vila pertangué al capítol d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.

Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.

L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.

Iluro

4 Respostes

(Mataró, Maresme)

Nom de la ciutat romana que correspon a l’actual Mataró.