(a la mar, punta de la Móra, Tarragona, segle III aC)
Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.
Ciutat romana corresponent a l’actual Girona.
Formava part de la província Tarraconense.
(Constantinoble, Túrquia, 388 – Roma, Itàlia, 27 novembre 450)
Filla de l’emperador romà Teodosi I i germana d’Honori. L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera.
El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l’any següent.
Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).
Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.
Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.
L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.
Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.
Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.
Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.
Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.
Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.
Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.
(delta de l’Ebre, 217 aC)
Combat naval entre cartaginesos i romans. Esdevingut prop de la desembocadura de l’Ebre, durant la Segona Guerra Púnica.
El general cartaginès Àsdrubal va preparar una operació combinada per terra i mar amb la intenció de recuperar les terres al nord de l’Ebre. Gneu Corneli Escipió, més dèbil en terra, plantejà el combat al mar, durant el qual els romans van derrotar l’estol cartaginès i capturaren una bona part de les naus.
Malgrat tot, l’exèrcit terrestre enemic va romandre intacte. En aquest sentit, mentre que l’historiador Titus Livi parla d’un seguit d’operacions romanes al llarg de la costa sud, Polibi diu que els romans no es van atrevir a creuar l’Ebre fins a l’arribada dels reforços manats per Publi Corneli Escipió.
Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
(Barcelona ?, segle IV – Roma ?, Itàlia, segle V)
Noble romà. Fill de Pacià, bisbe de Barcelona. Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus, on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia, que s’ha perdut.
Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395. És l’única data certa que hom en coneix. Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats.
Els fragments de Cronicó de Dextre, publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos.
Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error.
Antiga ciutat romana, corresponent a l’actual. Citat per primera vegada per Estrabó.
Probablement era una ciutat dels ilercavons, i adquirí la condició de colònia romana.
Dades dels Països Catalans 