Antiga quadra, actualment compresa entre els dos municipis.
Blancafort -Baix Camp-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Riudoms
Margarida de Prades
(Falset, Priorat, 1387 – Riudoms, Baix Camp, 23 juliol 1429)
Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II d’Urgell.
La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí I l’Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d’haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l’objectiu de cercar successor.
El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17 de setembre de 1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l’avançada edat del monarca.
El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona i després passà al monestir de Bonrepòs (Priorat).
Va morir d’un brot de pesta a Riudoms, i fou traslladada i enterrada al Bonrepòs.
Clavaguera i Llauradó, Joan Maria
(Riudoms, Baix Camp, 1957 – )
Periodista. S’incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d’informatius.
Feu de corresponsal del diari “Avui” a Tarragona i més tard fou nomenat cap d’informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director. El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona.
S’incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d’editor, cap de política catalana, sots-cap d’informatius (1990), responsable de l’emissora Catalunya Informació (1992) i de cap dels Serveis Informatius (1993).
Posteriorment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio.
Bonifaç, Lluís
(Marsella, França, segle XVII – Riudoms, Baix Camp, 13 desembre 1696)
“el Vell” Escultor. Conegut a la seva època per Bonifaci. S’establí a Barcelona amb el seu pare Francesc, pentinador de lli.
La seva obra més coneguda, i encara conservada, és la imatge de Sant Pau (1678), al pati de la casa de Convalescència, avui Biblioteca de Catalunya, de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona.
El 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau, i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca. El 1696 contractà l’execució de la caixa de l’orgue de la Selva del Camp, la qual no pogué acabar, ja que morí mentre treballava el retaule del Roser de Riudoms.
També és autor de la Santa Eulàlia (1686) de la plaça del Pedró de Barcelona, mutilada el 1936, i les imatges per al retaule de Santa Magdalena (1688), a la catedral.
Fou el pare de Lluís Bonifaç i Sastre.
Bonaventura de Barcelona
(Riudoms, Baix Camp, 24 novembre 1620 – Roma, Itàlia, 11 setembre 1684)
Religiós i sant, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa.
El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900.
El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre.
Gaudí i Cornet, Antoni
(Reus o Riudoms, Baix Camp, 25 juny 1852 – Barcelona, 10 juny 1926)
Arquitecte. Principal exponent del modernisme arquitectònic. Es va formar en l’ambient del romanticisme català, entusiasta de l’edat mitjana, i sota les influències de Riskin i Viollet-le-Duc. Després d’una primera etapa d’inquietuds cooperativistes i socials, començà a utilitzar elements àrabs, gòtics i barrocs. D’aquesta època (1883-1900) són la casa Vicens (1883-85), el palau Güell (1886-91), el palau episcopal d’Astorga (1887-93) i la casa dels Botines de Lleó (1891-93).
L’arquitecte del futur es basarà en la imitació de la natura, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes. (Antoni Gaudí)
A partir del 1900 s’afirmà l’originalitat del seu llenguatge, amb la seva concepció global de l’arquitectura com l’íntima integració entre l’estructura i la decoració, l’harmonia entre interior i exterior, incorporant, al mateix temps, tot tipus d’arts aplicades. Tot això unit a un profund coneixement tècnic i a un gran rigor professional, com es veu en les seves originals solucions tècniques.
Algunes de les obres mestres de Gaudí pertanyent a aquest període: el parc Güell (1900-14), pensat a l’estil de les cases jardí angleses, és una gran extensió verda sobre la qual es traçaren galeries sostingudes per pilars inclinats de pedra natural en brut i amb un ús exuberant de mosaics de ceràmica i vidre, que constitueix un conjunt de composicions abstractes d’una gran força expressiva: la reforma de la casa Batlló (1904-06), amb una façana ondada, revestida de mosaics; l’església de la colònia Güell (1908-14); la casa Milà o la Pedrera (1906-10), bloc de formes orgàniques amb vores horitzontals rítmicament ondades, trepat per finestres que suggereixen les escultures posteriors de Moore.
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. (Antoni Gaudí i Cornet)
A partir del 1918 es dedicà en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família, iniciada el 1882. Home d’una profunda i íntima religiositat, buscà en aquesta obra la síntesi estructural i figurativa del seu llenguatge arquitectònic. Abans de morir (atropellat per un tramvia) pogué veure acabades la façana i una de les torres del Naixement.
Dades dels Països Catalans 