Arxiu d'etiquetes: Ribagorça (bio)

Espés -varis/es bio-

Deixa un comentari

Anna d’Espés  (Ribagorça, segle XV – segle XVI)  Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

Antoni d’Espés  (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV)  Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.

Beatriu d’Espés  (Franja Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.

Bernat d’Espés  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.

Camil d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.

Elisabet d’Espés  (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI)  Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.

Guerau d’Espés  (Ribagorça, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.

Guerau d’Espés  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.

Ivany d’Espés  (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV)  Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.

Pere d’Espés  (Lleida, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.

Ramon d’Espés  (Franja Ponent, segle XIV)  Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.

Espés, Ramon d’

6 Respostes

(Ribagorça, vers 1425 – vers 1485)

Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari. Fill de Guerau d’Espés.

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya, ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar.

El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel. Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després.

Espés, Gaspar d’

5 Respostes

(Ribagorça, vers 1430 – vers 1500)

Cavaller i senyor d’Albalat de Cinca. Fill de Guerau d’Espés. Participà en la guerra civil catalana (1462-72) a favor del rei Joan II el Sense Fe, i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462. Gràcies a aquesta relació, juntament amb els seus germans Lluís i Ramon obtingué una gran fortuna.

Després d’acompanyar l’infant Ferran, de qui era conseller, a Castella (1469), fou nomenat virrei de Sicília (1479). Participà a les guerres de Nàpols i li fou donat el comtat de Sclafani (Sicília).

Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n’aconseguiren l’alliberament (1492).

Espés -llinatge-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIII – segle XVI)

Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.

Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu.

El primer membre documentat fou Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II el Gran al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d’Anjou. El 1309 anà a l’expedició contra Almeria que dirigia Jaume II el Just.

Erill i de Requesens, Joan d’

5 Respostes

(Ribagorça, segle XVI)

Fill de Pere Lluís (I) d’Erill-Orcau-Anglesola i Roig. Obtingué per un primer matrimoni les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc, que heretà la seva filla Joana d’Erill i d’Aimeric (Catalunya, segle XVI), i per un segon matrimoni la baronia de Gelida, que passà en indivís a les seves filles Anna i Maria d’Erill i Bertran (Catalunya, segle XVI).

El seu hereu fou el seu altre fill Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.

Erill i de Pallars, Arnau (III) d’

5 Respostes

(Ribagorça, segle XIV)

Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.

Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.

Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.

Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – 1301)

Senyor del castell i baronia d’Erill, de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis. Fill de Guillem (II) d’Erill.

El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia.

El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes del desafiament de Bordeus.

El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte Roger Bernat III de Foix.

El seu germà fou Guillem (III) d’Erill i de Coserans  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d’Urgell. Cedí (1302) la baronia d’Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell.

Erill -varis/es bio-

11 Respostes

Antoni d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Fill i hereu de Margarida d’Erill i del Maino. El seu nom real era Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill. Comte d’Erill i que també heretà la baronia d’Orcau per mort sense descendència masculina (1681) d’Oleguer d’Erill-Orcau i de Montfar.

Arsenda d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyora d’Erill. Filla de Ramon d’Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d’Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom.

Berenguer Roger d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1387, amb Arnau d’Erill, complí les ordres del nou rei Joan I el Caçador de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca.

Berenguera d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d’Erill.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II). El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d’emprendre un viatge a Jerusalem.

Bernat d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer d’Erill.

Bertran d’Erill  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d’Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l’infant Ferran contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Felip Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XV)  Fill d’Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu.

Francesc d’Erill  (Catalunya, segle XVII)  Baró d’Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d’Erill i del Maino. Hagué d’exiliar-se durant la guerra amb França (1640).

Francesca d’Erill  (Ribagorça, segle XV – Catalunya, segle XV)  Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, Pere i Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill.

Isabel d’Erill  (Ribagorça, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom.

Margarida d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Monja d’Alguaire. Filla d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s’emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Selgua i Terreu. Fill d’Arnau d’Erill i d’Anglesola i iniciador de la línia. A la seva mort s’emparà dels seus béns la seva germana Margarida, en detriment del seu nebot Arnau Roger d’Erill-Talarn i de Botella.

Pere Joan d’Erill  (Catalunya, segle XV)  Noble. Potser era un fill del Joan Roger d’Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona.

Ponç d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d’Erill i germà de Bernat i Pere (II).

Roger d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d’Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars.

Erill, Ramon d’ -varis-

6 Respostes

Ramon (II) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Senyor de Monesma. Governà el comtat del Pallars Sobirà mentre el comte Arnau Mir fou presoner de Sanç VI de Navarra, contra el qual havia fet armes al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ramon (III) d’Erill  (Pallars, segle XII)  Marmessor d’Arnau Mir de Pallars Jussà (1157), amb qui havia tingut certes dissidències. Era el fill gran de Pere (II).

Ramon d’Erill  (Ribagorça, s XIII)  Senyor d’Erill. De filiació incerta, fou pare d’Arsenda d’Erill.

Erill, Pere d’ -varis-

4 Respostes

Pere (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XI)  Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.

Pere (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).

Pere d’Erill  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.