(Catalunya, segle XIV)
Fill d’Arnau (III) d’Erill i de Pallars i germà d’Arnau.
Tingué llargues bregues amb el seu pare i amb la segona muller d’aquest, Elionor, fet pel qual el rei li confiscà els llocs de la baronia (1386-87) i el declarà bandejat en contumàcia.
La seva vídua i el fill Francesc (I) d’Erill i d’Orcau continuaren els plets amb l’esmentada Elionor i probablement, per dissensions entre nobles, Eimeric (II) i Gilabert (VII) de Centelles, sogre i cunyat de Francesc (I), tingueren durant un cert temps (1402-04) la baronia d’Erill.

Retroenllaç: Erill i de Pallars, Arnau (III) d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Erill i d’Orcau, Francesc (I) d’ | Dades de Catalunya