Arxiu d'etiquetes: Reus (nascuts a)

Garcia i Oliver, Joan

(Reus, Baix Camp, 20 gener 1902 – Guadalajara, Mèxic, 13 juliol 1980)

Polític. Fou un dels anarquistes que l’any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana.

Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l’aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut.

Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l’alçament del juliol de 1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936.

El 4 de novembre de 1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l’adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s’encarregà de l’organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l’Exèrcit Popular.

L’any 1939 marxà cap a l’exili i residí a Mèxic, on morí.

Garcia i Escarré, Francesc

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)

Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.

La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).

Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.

Gambús i Ballvé, Francesc Xavier

(Reus, Baix Camp, 22 agost 1883 – Auish, Gascunya, França, 1970)

Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de “Lo Somatent” (1901-03) i després va fundar i dirigir “Pàtria Nova” (1905).

El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d’“El Poble Català” (1906-13) i dirigí “El Gall” (1912-13). Posteriorment, però, s’uní al lerrouxisme i treballà a “El Progreso”.

Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a “Fructidor”, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya.

Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910).

Galofre i Giménez, Baldomer

(Reus, Baix Camp, 24 maig 1845 – Barcelona, 26 juliol 1902)

Pintor. Deixeble de Martí i Alsina a l’Escola de Llotja. L’any 1874 es traslladà a Roma, on rebé la influència de Marià Fortuny i n’esdevingué seguidor.

Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona (1874) tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra.

Excel·lí com a aquarel·lista (Els traginers) i com a pintor de paisatges, marines i quadres de costums (La fira, Mercat a Granada, Escena popular andalusa, Posta de sol, Un carrer, Regates a Sorrento, etc).

Fuster i Valldeperes, Antoni

(Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)

Narrador, periodista i autor teatral.

Publicà les novel·les d’ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l’estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L’heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923).

Dirigí la revista “Meridià” (1938).

Frias i Roig, Alexandre

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)

Metge. També tenia la carrera de mestre.

Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.

Els seus treballs mèdics foren remarcables.

Freixa i Clariana, Francesc

(Reus, Baix Camp, 17 novembre 1821 – Barcelona, 30 desembre 1876)

Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements).

Fort i Prats, Jaume

(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1873 – 4 novembre 1955)

Escriptor. Fundà el diari “El Heraldo de Reus” (1916) i el setmanari “El Heraldo de Cataluña” (1917).

És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric.

Fontana i Tarrats, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)

Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.

Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).

Fontana i Codina, Enric

(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)

Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.

Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.

Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).