(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)
Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.
Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.
Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).
(Reus, Baix Camp, 8 gener 1893 – 12 gener 1909)
Pianista. Fou molt precoç. Als deu anys triomfava ja en uns concerts al Palau Reial de Madrid.
Estudià amb Enric Granados i més tard al Conservatori de París, amb Rislar.
La seva carrera restà trencada per la mort prematura.
(Reus, Baix Camp, 13 agost 1808 – 20 desembre 1867)
Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina.
Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressista. En 1854-56 fou alcalde de Reus.
Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions militars.
(Reus, Baix Camp, 27 maig 1814 – Barcelona, 17 desembre 1873)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l’arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.
El seu fill i successor fou Josep Marraco i Ferrer.
(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)
Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.
Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).
El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).
El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Reus, Baix Camp, 30 gener 1852 – Barcelona, 23 maig 1905)
Anarco-col·lectivista. Adherit a la I Internacional (1870), fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73). Promotor de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881). Defensà la línia sindicalista i s’oposà a l’anarco-comunisme.
Fundador de “La Teula” (1880) i del seu continuador “La Tramontana” (1887-95), setmanari anarquista català, satíric i anticlerical. Col·laborà a “La Asociación” (1883-89) i “El Productor” (1887-93).
L’onada terrorista a Barcelona implicà el seu abandó de la lluita obrera. Acabà dirigint “Los Deportes”, que ell mateix havia fundat.
Autor d’Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1881) i Los partits socialistes espanyols (1892).
Usà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.
(Reus, Baix Camp, 7 gener 1846 – 7 novembre 1896)
Pintor i dibuixant. D’estil acadèmic, pintà a l’aquarel·la i a l’oli, tècniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d’obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó).
Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment (“La Ilustración Española y Americana”, “La Il·lustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “Un Tros de Paper”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.
(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)
Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.
Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)
Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).
Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).
Dades dels Països Catalans 