(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)
Poeta. De formació autodidàctica.
Influït per Carles Riba i Josep Vicenç Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).
(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)
Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.
El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.
Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.
Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.
El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.
(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)
Metge. També tenia la carrera de mestre.
Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.
Els seus treballs mèdics foren remarcables.
(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)
Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.
Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).
(Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1 juliol 1872)
Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d’Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II de Borbó i fou ascendit a tinent coronel.
El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872).
A l’Hospitalet de l’Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal.
(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1873 – 4 novembre 1955)
Escriptor. Fundà el diari “El Heraldo de Reus” (1916) i el setmanari “El Heraldo de Cataluña” (1917).
És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric.
(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)
Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.
Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.
Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.
(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)
Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.
Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.
Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.
(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)
Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.
Dades dels Països Catalans 