(Reus, Baix Camp, 4 juny 1845 – 10 novembre 1899)
Escriptor. Fou catedràtic de matemàtiques de l’institut de Reus, que cooperà a fundar i que dirigí des del 1882 fins a la seva mort.
Col·laborà a nombroses publicacions periòdiques, amb articles i amb poesies catalanes. Aquestes darreres eren de caràcter humorístic.
(Castellvell del Camp, Baix Camp, 25 setembre 1912 – Reus, Baix Camp, 9 juliol 2001)
Polític. Aprenent de torner, féu estudis mercantils.
A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes.
Fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1936), i participà en l’expedició a Mallorca. Membre del comitè executiu del PSUC, anà al front (1937).
Exiliat el 1939, retornà vers el 1950; abans s’havia separat del PSUC per fidelitat a Joan Comorera i a la línia nacionalista, contrària a l’absorció d’aquell partit pel Partido Comunista de España.
(Reus, Baix Camp, 8 gener 1893 – 12 gener 1909)
Pianista. Fou molt precoç. Als deu anys triomfava ja en uns concerts al Palau Reial de Madrid.
Estudià amb Enric Granados i més tard al Conservatori de París, amb Rislar.
La seva carrera restà trencada per la mort prematura.
(Reus, Baix Camp, 13 agost 1808 – 20 desembre 1867)
Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina.
Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressista. En 1854-56 fou alcalde de Reus.
Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions militars.
(Reus, Baix Camp, 2 juny 1941 – 22 febrer 2024)
Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona.
Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d’altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l’Ulisses (1996) i la d’Un viatge sentimental de L. Sterne (1996).
El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l’assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d’una traducció literària (1991).
El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Reus, Baix Camp, 7 gener 1846 – 7 novembre 1896)
Pintor i dibuixant. D’estil acadèmic, pintà a l’aquarel·la i a l’oli, tècniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d’obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó).
Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment (“La Ilustración Española y Americana”, “La Il·lustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “Un Tros de Paper”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)
Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.
És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
(Vilaplana, Baix Camp, 30 gener 1914 – Reus, Baix Camp, 22 juliol 1996)
Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d’una empresa.
La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).
Dades dels Països Catalans 