Arxiu d'etiquetes: Reus (morts a)

Grases i Gralla, Francesc

(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)

Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.

El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.

L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.

Frias i Roig, Alexandre

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)

Metge. També tenia la carrera de mestre.

Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.

Els seus treballs mèdics foren remarcables.

Frias i Fontanilles, Isidor

(el Vendrell, Baix Penedès, 8 abril 1847 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1890)

Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l’ensenyament.

Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d’algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).

Francesch i Serret, Joan

(Lleida, 1833 – Reus, Baix Camp, 1 juliol 1872)

Enginyer militar. Participà el 1859 en la guerra d’Àfrica, on fou ferit. En la revolta de 1866 defensà Isabel II de Borbó i fou ascendit a tinent coronel.

El 1869 secundà la revolta carlina, i amb 500 homes ocupà Tivissa (1872).

A l’Hospitalet de l’Infant segrestà un ferrocarril, amb el qual traslladà la tropa a Salou i atacà Reus per sorpresa, on morí a resultes de les ferides que hi rebé per un contraatac liberal.

Fort i Prats, Jaume

(Reus, Baix Camp, 28 desembre 1873 – 4 novembre 1955)

Escriptor. Fundà el diari “El Heraldo de Reus” (1916) i el setmanari “El Heraldo de Cataluña” (1917).

És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric.

Fonts i Fortuny, Marià

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Font i Trullàs, Felip

(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)

Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.

Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.

Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.

Figueras i Vila, Pau

(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)

Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.

Ferrer i Prats, Josep

(Reus, Baix Camp, 1835 – 1906)

Escriptor. És autor de poesies diverses.

Li han estat atribuïdes tres de les quatre parts del romanç popular El Saldoni i la Margarida, molt divulgat al seu temps.

Escriví per al teatre diverses obres en un acte, com les titulades El jaio de Reus, que no té cap relació amb l’obra de Josep Robrenyo del mateix nom, Una pescatería, Qui no té i vol gastar, sempre ha de cavil·lar, Un sarau de Carnaval, La mistaire, Una nit de llamps i trons i El barber.

Ferré i Revascall, Josep

(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)

Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.