(Reus, Baix Camp, 5 gener 1932 – 2004)
Escriptor. Publicà poemes i articles a la “Revista del Centre de Lectura”, i dirigí la revista “Reus Setmanal”.
És autor del recull poètic Cercant el tu (1961) i Retorn a Seor (1984). Va reunir bona part de la seva poesia a La Lluna tàcita (1993).
(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)
Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.
El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1891 – 7 juliol 1965)
Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista.
Figurà a la redacció de “La Veu del Camp”. També publicà poesies.
(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)
Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.
Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.
(Reus, Baix Camp, 13 març 1860 – 16 setembre 1944)
Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf.
És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.
(Reus, Baix Camp, 1915 – 1986)
Pintor. Excel·lí com a dibuixant i aquarel·lista.
Ha celebrat amb èxit nombroses exposicions.
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Reus, Baix Camp, 15 maig 1777 – 8 gener 1842)
Pintor i escultor. Treballà en les dues façanes del seu art per al santuari reusenc de la Misericòrdia.
Destacà com a tallista d’imatges. Es dedicà també a ensenyar dibuix.
Dades dels Països Catalans 