(Reus, Baix Camp, 15 maig 1777 – 8 gener 1842)
Pintor i escultor. Treballà en les dues façanes del seu art per al santuari reusenc de la Misericòrdia.
Destacà com a tallista d’imatges. Es dedicà també a ensenyar dibuix.
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)
Poeta. De formació autodidàctica.
Influït per Carles Riba i Josep Vicenç Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).
(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)
Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.
El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.
Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.
Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.
El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.
(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)
Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.
Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.
Escriví obres per a piano.
(Reus, Baix Camp, 7 gener 1846 – 7 novembre 1896)
Pintor i dibuixant. D’estil acadèmic, pintà a l’aquarel·la i a l’oli, tècniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d’obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó).
Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment (“La Ilustración Española y Americana”, “La Il·lustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “Un Tros de Paper”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)
Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.
És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
(Vilaplana, Baix Camp, 30 gener 1914 – Reus, Baix Camp, 22 juliol 1996)
Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d’una empresa.
La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).
Dades dels Països Catalans 