Arxiu d'etiquetes: Reus (morts a)

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Calderó i Ripoll, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)

Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.

Beringola i Blay, Miquel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 maig 1777 – 8 gener 1842)

Pintor i escultor. Treballà en les dues façanes del seu art per al santuari reusenc de la Misericòrdia.

Destacà com a tallista d’imatges. Es dedicà també a ensenyar dibuix.

Bergadà i Pi, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)

Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.

Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.

Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.

Arnavat i Vilaró, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)

Poeta. De formació autodidàctica.

Influït per Carles Riba i Josep Vicenç Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).

Recasens i Mercadé, Josep

(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)

Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.

El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.

Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.

Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.

El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.

Gil i Miralles, Joan

(Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)

Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l’estranger.

Fou director de l’orquestra del monestir d’El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi.

Escriví obres per a piano.

Minguell i Gasull, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – 1925)

Eclesiàstic. Es doctorà en teologia al seminari de València (1895).

Fou professor dels instituts de Lleida i de Reus.

Destacà com a orador sagrat. Publicà diversos llibres de caràcter religiós.

Milans del Bosch i Mauri, Llorenç

(Reus, Baix Camp, 1816 – 1880)

Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch.

Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d’Urgell.

Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843).

En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d’Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).

Mata i Ripollès, Pere

(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 20 octubre 1780 – Reus, Baix Camp, 1 maig 1846)

Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet.

Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste.