Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Dorca i Parra, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)

Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.

Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.

Dolça d’Aragó

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Sixena ?, Aragó, segle XIII)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Es féu monja del monestir de Sixena, que havia fundat la seva mare.

Despoal, Romeu

2 Respostes

(Manresa, Bages, segle XIV)

Cal·lígraf. Eclesiàstic, el 1334 inicià, per encàrrec de Jaume III de Mallorca, la transcripció dels Privilegis dels reis de Mallorca en un magnífic còdex miniat.

En una de les miniatures que li han estat atribuïdes és representat assegut davant un escriptori.

Desplà i d’Oms, Guerau

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – 1516)

Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d’Elionor d’Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II el Catòlic i mestre racional.

Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de:

Anna Desplà i de Corbera  (Catalunya, segle XVI – 1534)  Hereva dels seus pares. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.

Guillem Ramon Desplà i de Corbera  (Catalunya, segle XVI – després 1530)  Canonge de Barcelona i rector d’Alella.

Desplà -varis/es bio-

6 Respostes

Arnau Desplà  (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.

Bernat Desplà  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

Francesca Desplà  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.

Guerau Desplà  (Barcelona, segle XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

Jaume Desplà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.

Pere Joan Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Pericó Desplà  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

Ramon Desplà  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

Desclapers, Gabriel

1 Resposta

(Catalunya, segle XV)

Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lul·liana de Barcelona.

El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.

DDE *

Deixa un comentari

Sigla de la Delegació Diocesana d’Escoltisme (institució catalana d’escoltisme catòlic, 1956-65).

Costa i Bofarull, Domènec

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, 1749 – Castellnou de Seana, Pla d’Urgell, 1806)

Eclesiàstic i erudit. Escriví algunes obres religioses, així com una història de Catalunya, treballs que restaren inèdits.

El 1959 foren editades les seves Memorias de la ciudad de Solsona y de su iglesia.