Arxiu d'etiquetes: professors/es

Boronat i Fabra, Teresa

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1983)

Ballarina. Coneguda artísticament com Teresina Boronat. Fou deixebla de Pauleta Pàmies.

L’any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l’obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d’Enric Morera).

L’any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l’Òpera de París amb l’obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa.

Bòria i de Llinars, Domènec Ignasi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1715 – 1796)

Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona.

S’enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada… (1779), i novament sota el pseudònim de S. Padrós y Riera (1787).

Fou de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1737).

Bordoy i Torrents, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 25 desembre 1951)

Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923).

Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona.

Col·laborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge“ (1926). Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals (1901) i Els Pobles d’Orient (1919).

Bordas i Munt, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 3 maig 1798 – 1875)

Professor d’idiomes.

És autor de Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833), Arte de hablar bien el francés (1848), El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857).

Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839) i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846).

Bonnín i Llinàs, Hermann

3 Respostes

(Barcelona, 13 novembre 1935 – 25 setembre 2020)

Director escènic i professor d’art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l’Institut del Teatre de Barcelona.

Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, en homenatge a l’art escènic d’avantguarda, amb textos de Josep V. Foix.

Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, fou president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.

Bonet i Zanuy, Constantí

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 11 març 1808 – Tarragona, 10 octubre 1878)

Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).

Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l’Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876).

Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat.

Bonet i Vinyals, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)

Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.

Bonet i Muixí, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 1913 – Roma, Itàlia, 6 agost 1969)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona, a la universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Al Col·legi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia.

Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Salamanca. El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sots-degà.

Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, entre d’altres la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català.

Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya, fou mentor de molts sacerdots catalans, fins al punt que, pel gener de 1969, en una carta al nunci, 141 sacerdots el demanaren per arquebisbe de Tarragona.

Juntament amb altres preveres barcelonins, inicià i promogué, el 1947, la Unió Sacerdotal. Sota el seu guiatge es formalitzà la fundació de les auxiliars diocesanes de Barcelona.

Intervingué activament en els treballs del Concili Vaticà II i fou membre de diverses comissions conciliars. A Catalunya fou portaveu de l’esperit del concili i esperança dels qui treballaven per una profunda reforma de l’Església.

Bonet i Bertran, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1941 – )

Arquitecte i dissenyador. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor (1975-78).

Membre fundador del Studio Per. Amb Cristian Cirici ha realitzat projectes per al sector públic i encàrrecs privats.

Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador, com la butaca Tuman (1969).

Bonet -eclesiàstic, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets.

Essent arxiprest a Belchite (Aragó), Jaume II el Just el féu anar prop del seu fill Joan d’Aragó i d’Anjou per completar l’educació d’aquest i orientar-lo en les seves lectures, pocs anys abans que l’infant reial, tot just complerts els divuit anys, assolís l’alta dignitat d’arquebisbe de Toledo. La vasta cultura de Joan sembla un bon exponent de la competència del mestre Bonet.