Arxiu d'etiquetes: professors/es

Faluba, Kálmán

Deixa un comentari

(Budapest, Hongria, 17 setembre 1941 – )

Catalanòfil. Llicenciat en filologia hispànica i italiana el 1965 a la universitat Eötvos Lorand de Budapest, hi exercí la docència.

Membre fundador de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria (1971).

Ha publicat estudis de gramàtica històrica i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès. És autor, juntament amb Károly Morvay, d’un diccionari català-hongarès (1990).

El 1993 rebé el premi Ramon Llull.

Faiol, Gaspar Vicenç

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV)

Dominicà. Professor de l’Estudi General de Lleida.

Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l’observança de la província d’Aragó (1491).

Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals.

És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos.

Evangelista de Montagut

1 Resposta

(Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)

(Esteve Blanch i Busquets)  Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses.

Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus “Catalunya Franciscana” i “Apostolado Franciscano”.

Publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932).

Col·laborà a la revista “Estudis Franciscans” i al periòdic “El Matí”.

Estrany i Ros, Rafael

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)

Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).

Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.

Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.

Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.

Esteban Fernández, José Domingo

Deixa un comentari

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Estanyol, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1480 – 1534)

Teòleg tomista. Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1494), d’on fou professor (1502-03).

El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia. Estudià a París (1507), on rebé el títol de mestre en teologia (1511).

Destinat a Palma de Mallorca (1512), el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València.

És autor del tractat Opera logicalia secundum via Dr. Thomae (Barcelona, 1514).

Esquerrà i Codina, Adrià

1 Resposta

(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)

Compositor. Deixeble d’Enric Morera.

Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.

Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).

Espens, Pere d’

2 Respostes

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida.

En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II el Just al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós.

Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d’assessor jurídic a les accions contra Jaume.

Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges.

Espalter i Rull, Joaquim

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)

Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.

El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.

Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).

També assolí anomenada com a retratista.

Escudero Uribe, Vicente

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)

Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.

Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.