Arxiu d'etiquetes: professors/es

Amade, Joan

5 Respostes

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.

Alòs i Domingo, Concepció

Deixa un comentari

(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)

Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.

Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) –premi Planeta– i El caballo rojo (1966).

Aleu, Narcís

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – París, França, segle XIX)

Cantant i pianista. Visqué durant trenta-dos anys a París, dedicat a l’ensenyament del cant i del piano.

És autor d’algunes composicions.

Albet i Olivella, Carles

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)

Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.

La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.

Aguiló i Fuster, Rafael

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)

Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.

Abella i Freixes, Pere

Deixa un comentari

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.

Abat, Antoni

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.

En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.

Wehrle i Amfruns, Emerenciana

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1861 – Viladecans, Baix Llobregat, 24 febrer 1938)

(o de Lapeyra)  Cantatriu. Fou primera contralt de l’Orfeó Català, entitat d’on fou la primera directora del cor de noies.

Actuà també com a solista, esporàdicament, amb altres agrupacions corals.

La seva tasca com a professora de cant resultà molt estimable.

Vinyals i Roig, Alfons

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)

Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.

Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.

Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.

Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.

Fernández de Villalta i Comella, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1913 – 4 juliol 2003)

Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals a Barcelona (1934) i doctorat a Madrid (1950), fou professor de recerca del CSIC.

Ha treballat especialment sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals ha publicat més d’una vuitena de treballs en col·laboració amb Miquel Crusafont.

Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, ha versat sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes; del Neogen i Quaternari.