Arxiu d'etiquetes: professors/es

Vilanova i Andreu, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 març 1923 – 5 febrer 2008)

Professor, investigador i crític literari. Professor de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i catedràtic des del 1975.

Especialista en l’estudi de les fonts literàries, ha publicat diversos estudis sobre la literatura del segle d’or (sobretot Erasmo y Cervantes, 1949; Las fuentes y los temas del Polifemo de Góngora, 1952) i la novel·la de postguerra (Novela y sociedad en la España de la postguerra, 1967).

Responsable de l’edició crítica d’obres com Lo somni (1946) i La lozana andaluza (1952), membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia Española.

Vidal i Prats, Melcior

Deixa un comentari

(Barcelona, 1837 – Milà, Itàlia, 1911)

Cantant. Assolí molt bons èxits interpretant un gran nombre d’òperes.

En retirar-se, fundà a Milà, una acadèmia de cant. Entre els seus deixebles figurà Maria Barrientos.

Vidal i Nunell, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 juliol 1880 – 12 febrer 1964)

Professor de cant. Estudià al Conservatori del Liceu. Quan només tenia vint anys en fou nomenat professor de teoria i solfeig.

El 1916 fundà el Teatre Líric Pràctic de Barcelona.

Fou professor i tingué deixebles que arribaren a ser cantants notables, com Mercè Capsir i Felip Santogostino.

Vallvé i Ventosa, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)

Escenògraf. Deixeble de Salvador Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.

Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.

Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.

Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.

Torrents i Monner, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 setembre 1852 – 16 setembre 1921)

Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats.

Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d’administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904).

Solsona i Sancho, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 febrer 1950 – )

Escriptor, professor, narrador i guionista. La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, d’estructura complexa i llengua viva.

Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1994, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Prudenci Bertrana), etc. També ha escrit narrativa breu i prosa de no-ficció.

És coautor dels guions televisius “Agència de viatges” (1991-92) i “Estació d’enllaç” (1996-98).

També ha publicat poesia satírica, amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs.

Santjoan, Arnau de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – després 1535)

Professor de gramàtica a l’estudi general de Barcelona, fill del també professor Joan de Santjoan.

Regentà la càtedra des del 1526 i de forma col·legiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33.

Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica.

Sánchez i Gavagnach, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.

Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.

Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.

Saavedra i Macià, Anna Maria de

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 gener 1905 – Barcelona, 5 gener 2001)

Escriptora i professora. Filla de Román de Saavedra y de Almenara.

Ensenyà català i llatí a l’Institut Escola i col·laborà a “Hèlix”, “Revista de Poesia”, “La Mainada”, etc.

Traduí, en col·laboració amb Adela M. Trepat, Heroides (1927) i Les metaformosis (1929-32) d’Ovidi.

Rufí i Bosch, Pilar

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 febrer 1892 – 25 agost 1969)

Soprano i professora. Fou deixebla del mestre Barberà.

S’ha dedicat amb preferència al lied.

Fou professora de cant.