Arxiu d'etiquetes: professors/es

Belenguer i Cebrià, Ernest

(València, 13 desembre 1946 – )

Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors Miquel Tarradell, Emili Giralt i Joan Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d’història moderna. Sota la seva direcció, i en l’intent de prosseguir a València els estudis que Jaume Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV.

Participà al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i al Novè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Nàpols, 1973).

El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor adjunt d’història moderna. Ha col·laborat a la revista “Estudis” i a “Cuadernos de Historia”.

Ha publicat també: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II, en sus dominios jamás se ponia el Sol (1988). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988).

Batlle i Mir, Jaume

(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)

Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.

Barba i Masip, Francesc

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)

Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.

Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.

Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.

Bastos Ansart, Manuel

(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)

Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.

Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.

Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.

És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).

Bas i Gelabert, Ramon

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)

Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

Barraquer i Roviralta, Gaietà

(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)

Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.

Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).

Badia i Planas, Josep

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)

Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.

Badia, Oleguer

(Catalunya, segle XVIII)

Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.

Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.

Aubeyzon i Llopis, Joan

(Barcelona, 1890 – 1940)

Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.

El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.

Artigas i Dansà, Ricard

(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)

Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.