Arxiu d'etiquetes: pobles

Cercs (Berguedà)

28 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 47,35 km2, 650 m alt, 1.183 hab (2016)

0bergueda

(ort trad: Sercs)  Situat a la dreta del Llobregat i estès des dels cingles de Vallcebre fins als rasos de Peguera. El terreny és força accidentat i boscat. Dins el terme hi ha l’embassament de la Baells, inaugurat el 1976. El 1985 es va inaugurar el túnel de Cercs (491 m).

Hi ha agricultura de secà (cereals i patates), encara que la vida econòmica del municipi es basa en l’activitat industrial: tèxtil, fabricació de ciment i, principalment, les explotacions mineres de lignit. Obtenció d’electricitat a la central de Fígols. Àrea comercial de Berga.

L’antic poble de Cercs fou negat el 1976 pel pantà de la Baells, juntament amb el de Sant Salvador de la Vedella.

Dins el terme hi ha el poble del Pont de Rabentí (amb l’església parroquial de Santa Maria), el veïnat de les Garrigues, els barris de Sant Corneli i de la Consolació, el nou barri de Sant Jordi de Cercs (al voltant de l’església romànica del mateix nom), els antics termes de Merolla de Miralles, Vilosiu, l’antic castell de Blancafort, l’església pre-romànica de Sant Quirze de Pedret i l’antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, amb les colònies del Carme i de la Rodonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Celrà (Gironès)

11 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 19,53 km2, 71 m alt, 5.303 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de Girona, a la dreta del Ter. La zona muntanyosa, al sud i a l’oest, és coberta de pinedes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (blat de moro i arbres fruiters, gràcies a la sèquia procedent del Ter) i de secà (vinya i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina), l’avicultura i la indústria, especialment química i alimentària. Explotació forestal. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a la plana, al límit amb la zona muntanyosa, presidit per l’església parroquial de Sant Feliu, del 1803; en el barri dit del Castell hi ha les restes de l’antic castell de Celrà.

Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Palagret i el Mas Blanc i les restes de l’antic castell de Mabarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Taller de Història – UCE Celrà

Cellera de Ter, la (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 14,63 km2, 166 m alt, 2.054 hab (2016)

0selva(o de Cabrera, o d’Anglès)  Situat al nord de la comarca, a la dreta del Ter, que limita el terme pel nord. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de les Guilleries fins a la confluència de la riera d’Osor, amb castanyedes, rouredes i alzinars. Dins el terme hi ha l’embassament i la central hidroelèctrica del Pasteral, al congost del mateix nom.

L’economia del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals), de regadiu, la ramaderia (bestiar porcí), l’avicultura i la indústria (fusta i tèxtil), complementades per l’explotació forestal i l’obtenció d’energia hidroelèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la riba dreta del Ter; l’església parroquial romànica de Santa Maria és esmentada ja el 860, va ser destruïda pel terratrèmol del 1427 i reconstruïda.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Plantadís i la caseria del Pasteral. També hi ha una estació prehistòrica al puig de Gria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cava (Alt Urgell)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 42,19 km2, 1.335 m alt, 57 hab (2016)

0alt_urgellSituat al límit amb el Baridà (Baixa Cerdanya) i estès cap al sud des de la serra de Cadí fins a la plana, al peu del puig de la canal Baridana. El terreny és molt accidentat, amb boscs de pi negre i pi roig i pastures abundants.

Cultius de secà (cereals, patates, farratges). La ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, és la principal font de riquesa del municipi. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble és en un replà elevat a la dreta del riu de Cadí; l’església de Sant Climent depèn de la de Sant Martí d’Ansovell, dins el terme.

El municipi comprèn, també, el poble del Quer Foradat (pertanyent històricament al Baridà), el veïnat de Can Pubill (on hi ha les ruïnes del castell del Quer), l’església i antic terme de Sant Cristòfol de Vinyoles, el santuari del Boscal, una capella romànica i un gran casal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellví de Rosanes (Baix Llobregat)

14 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 16,38 km2, 178 m alt, 1.807 hab (2016)

0baix_llobregat(ant: Castellvell de Rosanes)  Situat al sud-est de Martorell, estès des de l’extrem septentrional de la serra d’Ordal fins a la dreta de l’Anoia (afluent del Llobregat). A la zona muntanyosa hi ha pinedes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i la indústria del cartró. Àrea comercial de Barcelona. La població ha experimentat un important ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la riba dreta de l’Anoia, en un coster on hi ha les ruïnes del castell de Rosanes, dit també castell de Castellvell de Rosanes, on hi estigué presoner i hi morí (1398) el comte Joan I d’Empúries; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formà part de la baronia de Castellvell.

Dins el terme es troba la caseria dels Àngels i l’antic convent agustinià anomenat Casa de Déu de Miralles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellví de la Marca (Alt Penedès)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 28,40 km2, 198 m alt, 1.545 hab (2016)

0alt_penedesSituat entre els contraforts orientals del Montmell i el Baix Penedès, drenat per la riera de Marmellar (afluent del Foix). El cap del municipi és el poble de la Múnia.

La vida econòmica local està basada en l’agricultura (vinyes, i també cereals i oliveres), l’avicultura i la ramaderia de llana. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble de Castellví de la Marca, antic cap municipal, es troba en un turó on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellví. Hi destaca l’església de Sant Sadurní, d’origen romànic; l’actual temple parroquial, de construcció moderna, és al nou barri de les Casesnoves de la Riera.

Dins el terme hi ha la cova de can Pasqual, amb restes ibèriques, el castell de Pujades i diverses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellvell del Camp (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 5,21 km2, 219 m alt, 2.851 hab (2016)

0baix_campSituat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l’avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s’ha incrementat el regadiu. Àrea comercial de Reus. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus.

El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l’ermita del mateix nom, del segle XVI i refeta posteriorment, i les restes d’un poblat ibèric. L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del segle XVI, encara que transformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Timbalers i Lluert

Castellserà (Urgell)

11 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 15,84 km2, 267 m alt, 1.030 hab (2016)

0urgellSituat a la plana regada pel canal d’Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera, al sud-est de Balaguer. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra d’Almenara.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals, arbres fruiters i blat de moro), gràcies al canal d’Urgell, que rega el terme, complementada pel secà, la ramaderia i algunes activitats industrials (tèxtil i metal·lúrgica). Guixeres, utilitzades per materials per a la construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es formà al voltant d’una fortalesa construïda al segle XII, dita antigament la Torre dels Canonges, lloc que havia estat ocupat per una vil·la romana; hi destaca l’església parroquial de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellolí (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,28 km2, 415 m alt, 573 hab (2016)

0anoiaSituat al nord-est d’Igualada, a la vall de la riera de Castellolí, a la conca d’Òdena, al vessant occidental de la serra de Montserrat. El terme és en part accidentat pel coll del Bruc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, hortalisses, cereals i ametllers) i la indústria tèxtil. Boscos de pins. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és al llarg de l’antic camí ral de Lleida a Barcelona, prop de la cinglera que limita la vall a llevant, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellolí, del segle X, i al costat l’església romànica de Sant Feliu; l’església parroquial de Sant Vicenç fou bastida al segle XV, substituïda el 1705 per una construcció més gran.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases de l’Alzina i el balneari de la Puda de Francolí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellnou de Seana (Pla d’Urgell)

8 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 16,11 km2, 269 m alt, 736 hab (2016)

0pla_urgellSituat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb la de l’Urgell, prop del riu Corb, a l’oest de Tàrrega, a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el terme.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu (cereals i farratge -alfals, principalment-), alimentada pel canal d’Urgell i complementada pel secà i per la ramaderia estabulada (bestiar boví i porcí), l’avicultura i algunes activitats industrials (farina i confecció). Àrea comercial de Lleida. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble es troba damunt un petit tossal; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII.

Formà part de la baronia de Bellpuig. Vers el 1935 li fou segregat el terme de Vila-sana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques