Arxiu d'etiquetes: pobles

Savallà del Comtat (Conca de Barberà)

6 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 14,80 km2, 825 m alt, 56 hab (2017)

0concaSituat al nord de la comarca, a la capçalera del Corb i prop del seu afluent el Segura, al límit amb la Segarra i accidentat per les serres de Teixonera i de Forès.

Agricultura de secà (cereals i lleguminoses). Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Actualment és indret d’estiueig i segona residència. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

A dalt del tossal del poble hi ha les restes (grans panys dels murs) de l’antic castell de Savallà, del qual es fa esment ja el segle XII i que fou el centre del comtat de Savallà; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn també el poble de Segura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,36 km2, 86 m alt, 839 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la zona de petits turons, entre les conques del Fluvià i del Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme la riera de Saus o de Cotet.

Agricultura de secà (cereals, moresc i alfals). Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petita indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil.

El cap municipal és el poble de Camallera, amb l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn també els pobles de Llampaies i de Saus, situat al nord-est del terme municipal, a la dreta de la capçalera de la riera de Cotet, amb l’església parroquial de Santa Eugènia que conserva la portada romànica (segle XII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarroca de Lleida (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 42,18 km2, 201 m alt, 370 hab (2017)

0segria(o de Segre)  Situat al sud de Lleida, al sector meridional de la comarca, en zona d’altiplans.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Les activitats industrials són les derivades del sector agrícola (molins d’oli). Àrea comercial de Lleida.

El poble es troba al peu d’un serrat dominat per l’antic castell de Sarroca, d’origen islàmic, conserva una torre gòtica (segle XIV) amb notables finestrals i voltes ogivals. L’església parroquial de Santa Maria (segle XIV) té la façana plateresca, amb belles columnes i medallons clàssics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

34 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 87,51 km2, 1.002 m alt, 120 hab (2017)

0pallars_jussaSituat a la vora del riu de Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alta Ribagorça. El terme és molt muntanyós.

Agricultura (prats, farratges i cereals) enfocada a l’alimentació de la ramaderia (vaques, bestiar de llana i porcs); avicultura. Hostaleria. L’antiga fàbrica d’explotació de calcàries aprofitades per a la construcció de les obres hidroelèctriques de la comarca fou tancada el 1973. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Població disseminada, en descens.

El poble és dalt un serrat, sota les ruïnes de l’antic castell de Sarroca, que fou un dels centres de la baronia de Bellera. L’església parroquial de Sant Feliu conserva la imatge de la Mare de Déu de Bellera.

El municipi comprèn també els pobles de la Bastida de Bellera, les Esglésies, Santa Coloma d’Erdo, les caseries d’Erdo i de Vilella, l’antic lloc de Salmanui, l’antic poble de Castellgermà, el desaparegut monestir de Bellera i l’antic municipi de Benés, que se li agregà el 1972.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarrià de Ter (Gironès)

13 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 4,16 km2, 70 m alt, 5.052 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter i del seu afluent el torrent de Sarrià, al nord de Girona, ciutat amb la qual forma un continu urbà a través del barri de Pontmajor.

L’agricultura de regadiu ha cedit espai a la indústria: alimentària, del metall i, sobretot, paperera (a finals del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica Torras Hostench). Població en ascens.

Amb Sarrià de Dalt, cap municipal, s’integrà a la ciutat de Girona l’any 1976, de la qual s’independitzà de nou el 1983. Barri de Sarrià de Baix. Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

A l’altra banda del Ter, dins el municipi de Sant Julià de Ramis, hi ha el veïnat de Sarrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Unió Esportiva

Santa Susanna (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 12,63 km2, 10 m alt, 3.352 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar.

Al sector pla, pròxim a la costa, s’alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Susanna.

El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del segle XVI i el santuari marià de Gràcia (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Escola

Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 15,83 km2, 74 m alt, 25.574 hab (2017)

0valles_occidental(o de Moguda)  Situat en un terreny pla, a la riba dreta del riu Besòs i a la vall baixa del seu afluent la riera de Caldes, molt a prop de Sabadell, al límit amb el Vallès Oriental.

L’agricultura és de secà: els conreus més estesos són els de cereals. Ramaderia molt important. Indústria tèxtil, metal·lúrgica, maquinària, alimentària, farmacèutica, de pintures, de la construcció i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Notable ascens demogràfic a partir del 1960 i sobretot durant la dècada 1970-80, en convertir-se en un centre dormitori de Barcelona.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Caldes. L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Perpètua. Museu Municipal, amb diverses troballes arqueològiques.

Al terme hi ha diverses urbanitzacions, el barri obrer de la Florida i les caseries de Mogoda i de Santiga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Oliva (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,65 km2, 101 m alt, 3.315 hab (2017)

0baix_penedesSituat al pla del Vendrell, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Garraf. El territori és força pla.

Agricultura predominantment de secà, amb conreus de cereals, oliveres i vinya; regadius molt localitzats, amb aigua de mines (hortalisses, patates i blat de moro). Ramaderia de bestiar porcí i avicultura. Indústria d’alcohol, del cautxú i de pinsos. Àrea comercial del Vendrell. Població en ascens.

El poble és uns 3 km al nord del Vendrell. Església parroquial de Santa Maria, de base romànica. L’antic castell de Santa Oliva esdevingué el segle XVII santuari del Remei. Aquest lloc va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès des d’abans de l’any 938, que creà el priorat de Santa Oliva. De l’any 1012, consta que li fou concedida la carta de població.

El municipi també comprèn el terme separat de l’Albornar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria d’Oló (Moianès)

19 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 66,21 km2, 542 m alt, 1.030 hab (2017)

0moianesSituat entre la riera Gavarresa i la d’Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat.

L’agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l’olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Manresa.

Al poble hi ha les restes de l’antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del segle X i refeta al segle XVII.

Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d’Oló i Sant Vicenç de Viladassau, la caseria del Carrer de Peucalça, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l’antiga quadra del Solà de Sant Esteve.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Centre Excursionista – Escola Sesmon d’Oló

Santa Maria de Miralles (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques