Arxiu d'etiquetes: pobles

Sils (Selva)

13 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 29,91 km2, 76 m alt, 5.910 hab (2017)

0selvaSituat al centre de la depressió selvatana, on hi havia l’estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, a les vores de la riera de Malavella i drenat també per la riera de Sils, afluent per l’esquerra de la riera de Santa Coloma. La meitat del terme municipal és ocupat per la vegetació natural (pins, alzines i sureres).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; aquesta aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, farratge i moresc; el secà dóna cereals i vinya. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Les activitats industrials són força diversificades: tèxtil, pasta de paper, alimentària (embotits), de la construcció i derivada de la fusta (serradores). Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Sils. Església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 1246). Hostal del Rolls (amb un museu de cotxes antics).

El municipi comprèn, a més, el poble de Vallcanera i les caseries de les Mallorquines, de la Barceloneta i de la Granota.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sidamon (Pla d’Urgell)

10 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 8,12 km2, 232 m alt, 732 hab (2017)

0pla_urgellSituat al bell mig del pla d’Urgell, a l’oest de Mollerussa, al pla regat pel canal d’Urgell.

Agricultura primordialment de regadiu, gràcies a les aigües derivades del canal d’Urgell; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc), fruiters i farratges. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. S’hi ha instal·lat la Cooperativa Industrial Urgell. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la vora de la carretera de Barcelona a Lleida. L’església parroquial de Sant Bartomeu s’edificà al segle XVIII sobre el solar de l’antic castell de Sidamon. Al tossal de les Tenalles hi ha vestigis d’una necròpoli romana.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Quadra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Seva (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 30,40 km2, 663 m alt, 3.451 hab (2017)

0osonaSituat al vessant nord-oest del Montseny, a la plana de Vic, prop del Gurri, al sud-est de la comarca. Gran part del terme és ocupat pel bosc.

Agricultura amb tots el conreus de secà; els productes principals són els cereals (blat) i les patates; la propietat de la terra està molt repartida, amb predomini de les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil, de derivats de la fusta, alimentària i de la construcció. Ha estat un nucli d’estiueig tradicional i un centre residencial (el Muntanyà). Àrea comercial de Vic.

El poble és a la capçalera del riu Gurri. Església parroquial de Santa Maria, romànica.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Antoni de les Codines, l’església de Valldoriola i la masia i l’església de Sobrevia, a més de notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Setcases (Ripollès)

18 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 49,12 km2, 1.265 m alt, 182 hab (2017)

0ripollesSituat a l’extrem septentrional de la vall de Camprodon, comprèn el sector de capçalera del Ter, riu que neix dins el terme, a Ulldeter, que dóna nom al circ d’Ulldeter, al sector nord de la comarca, al límit amb el Conflent i el Vallespir. El municipi és molt accidentat (dins el seu terme s’hi troben diversos cims del Pirineu, com ara el pic de Bastiments, el pic de la Dona, la roca Colom i el Costabona; és comunica amb les comarques veïnes per diversos ports, entre els quals la portella de Mentet i el coll de Pal, i és en gran part cobert de boscs de roures, faigs i pins, i pastures.

Agricultura de secà (patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i de llana). Hi hagué una important farga a la Llosa. Ha esdevingut un nucli turístic d’importància, gràcies sobretot a l’estació d’esports d’hivern de Vallter 2000, oberta el 1975; hi ha els refugis de muntanya d’Ulldeter i de Costabona. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a la dreta del Ter, a la seva confluència amb el torrent de Vall-llobre; església parroquial de Sant Miquel, del segle XII, refeta totalment al segle XV i de nou el 1729, conserva un notable altar barroc del 1754. El lloc és esmentat ja el 965.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Serra de Daró (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,91 km2, 15 m alt, 206 hab (2017)

0baix_empordaSituat en un terreny pla, al nord de la Bisbal d’Empordà i al nord-est de Girona, a la plana d’inundació de la dreta del Ter (que forma el límit septentrional del terme), del Daró (que divideix el terme en dos sectors) i d’un dels seus afluents, la riera Nova.

Agricultura de secà (blat i blat de moro) i de regadiu (hortalisses, farratges i arbres fruiters) que n’és predominant. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura, completen l’economia. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és situat damunt d’un petit turó, a l’esquerra del riu Daró. Església parroquial de Santa Maria (reedificada el segle XIX i beneïda el 1884).

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Iscle d’Empordà, el veïnat de Cunyà i l’antic monestir de Matella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Serinyà (Pla de l’Estany)

27 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,38 km2, 188 m alt, 1.117 hab (2017)

0pla_estanySituat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (segle XII).

El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l’església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d’Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l’antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la bora gran d’en Carreres, el reclau Viver, la d’En Pau, Mollet, cova dels Encantats i de l’Arbreda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Sentiu de Sió, la (Noguera)

11 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 29,62 km2, 281 m alt, 445 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, aigua amunt de la plana de Balaguer, a banda i banda del Sió, afluent del Segre, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt.

Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, ametllers, oliveres, vinya). Els conreus de regadiu són possibles gràcies al canal d’Urgell i es destinen a cereals, farratges (alfals) i fruiters (pera llimonera, especialment). La ramaderia consisteix en bestiar oví, boví, porcí i granjes de conills. Hi ha una cooperativa agrícola i una de teixits. Àrea comercial de Balaguer. El 1930, any en què fou separat de Bellcaire d’Urgell, tenia 892 hab.

El poble és situat a l’esquerra del Sió; l’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida sobre el solar de l’antic castell islàmic. Esdevingué al segle XVI centre de la baronia de la Sentiu.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Muller i de Bensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Senterada (Pallars Jussà)

17 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 34,45 km2, 729 m alt, 136 hab (2017)

0pallars_jussa(ant: Santa Grata)  Situat a la serralada interior Pre-pirinenca, a l’aiguabarreig dels rius Flamicell i Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alta Ribagorça.

Agricultura fonamentalment de secà (cereals); el regadiu aprofita l’aigua dels rius i produeix hortalisses, patates i farratges. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és situat a la riba esquerra del riu de Bellera. Església parroquial de l’antic monestir de Senterada.

El municipi comprèn, a més, els poblets de Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluça, el llogaret de Burguet, la quadra de Miravet i un petit enclavament, on hi ha el poble de Larén i on s’eleva el tossal de Santa Bàrbara (1.596 m alt).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Senan (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 11,70 km2, 652 m alt, 49 hab (2017)

0concaSituat a l’oest de la comarca, al límit amb l’Urgell i les Garrigues i accidentat per la serra del Tallat.

Encara s’hi desenvolupa la tradicional activitat agrícola, amb conreus de secà (ordi, olivera, ametllers i, en menor mesura, la vinya i algun petit hort). Ramaderia de bestiar oví. Avicultura. Àrea comercial de Montblanc.

En procés de despoblament, sobretot des de les dècades de 1960 i 1970, en què es va intensificar l’emigració cap a pobles veïns com l’Espluga de Francolí o Montblanc.

El poble està situat als peus d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Senan, que fou l’origen la població, l’edifici més destacable del qual és l’església parroquial de Santa Maria, romànica, construïda entre els segles XII i XIII, reformada al llarg dels anys i que té com un dels seus elements més característics un notable campanar de cadireta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Secuita, la (Tarragonès)

8 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 17,77 km2, 169 m alt, 1.676 hab (2017)

0tarragonesSituat al límit amb l’Alt Camp, a la divisòria d’aigües entre els rius Francolí i Gaià, al nord de Tarragona. El nord del terme és accidentat per alguns turons. La superfície no conreada és ocupada per pasturatge, bosc i garriga.

L’agricultura és predominantment de secà, i els principals conreus són la vinya i les oliveres, a més d’avellaners, garrofers i cereals; hi ha algunes clapes de regadiu. La ramaderia, amb granges d’aviram i de conills i la cria de porcs, complementen l’agricultura. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és en un tossal; el retaule de l’església parroquial de Santa Maria es conserva al Museu Diocesà de Tarragona, anònim (dit del Mestre de la Secuita). El castell de la Secuita fou cedit a Santes Creus fins al segle XIX.

El municipi comprèn, a més, els pobles de l’Argilaga, les Gunyoles i Vistabella, la caseria dels Masos de la Secuita, els antics termes de la Tallada i del Pontarró i l’antiga masia de l’Albereda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques