(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Costa meridional de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador (23,88 km2), on hi ha les Salines de la Ràpita, a l’altra banda del port dels Alfacs.
Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.
Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.
Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.
Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.
Petit port natural, format a la costa, entre les cales de Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany, que neix a la muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga.
Aprofitant terres dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d’un amarrador propi.
Disposa de port i aeroport esportius.
Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica.
Constitueix l’extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu.
La península s’endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud.
Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural.
Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.
És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.
Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el segle XVIII.
Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies. Amb la construcció (1985) dels nous espigons de Llevant, nasqué la platja del Bogatell.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Península de l’Ebre, formada en època relativament moderna (existent, però, ja al segle XV) amb els al·luvions del riu a l’extrem meridional del delta, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador; a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta.
La seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs; entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres instal·lacions de les Salines de la Ràpita (o de la Trinitat).
L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya.
La superfície de la península (compresa l’extensió del istme) és d’uns 24 km2.
Veïnat, situat vora la platja de l’Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l’Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa.
Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.
Dades dels Països Catalans 