(Catalunya, 1965 – )
(DEC) Entitat. Creada al si d’Òmnium Cultural, s’ha dedicat preferentment a l’ensenyament i a la formació de mestres de català i a l’organització de classes de català a les escoles.
A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat.
Publica, des del 1985, “Escola Catalana”, revista continuadora del “Butlletí”, el qual començà a publicar-se el 1965.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 octubre 1951 – )
Artista tèxtil. Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria.
En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura.
(Figueres, Alt Empordà, 31 juliol 1891 – Barcelona, 15 abril 1965)
Pedagog i filòleg. El 1918 fundà el Liceu Dalmau a Barcelona, i a catorze poblacions catalanes més, que el 1940 passà a anomenar-se Institut Belpost, i es dedicà a l’ensenyament per correspondència. És el creador del mètode de taquigrafia internacional Dalmau.
Com a conferenciant i articulista (usà els pseudònims Llibertadà i Poli Glot), destacà per la defensa de l’esperanto i de la cultura catalana.
Fundador de “Clarisme” i col·laborador d'”Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador” i “Antologia”.
Obres principals que escriví: Poliglotisme passiu (1936) i Aclariments lingüístics (1962).
(Sant Cebrià dels Alls, Baix Empordà, 20 abril 1857 – Girona, 18 novembre 1928)
Pedagog i editor.
Fou el promotor de l’editorial Dalmau Carles Pla, que publicà nombroses obres pedagògiques, d’una gran difusió en tota la Península i en alguns països sud-americans, i que el 1931 inicià la “Biblioteca Pedagògica Catalana”.
(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)
Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.
Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.
(Barcelona, 5 juliol 1927 – )
Escriptor, advocat i pedagog. Fou un dels fundadors de l’Antologia poètica universitària. El seu llibre Fidelitat (1949) fou un dels models per a la generació poètica de postguerra.
Influït per Carles Riba i per Joan Triadú, publicà també D’allà on ve la veu (1958). La seva poesia és sovint d’inspiració religiosa.
Posteriorment es dedicà a la literatura infantil: L’avet valent (1979), El poll i la puça (1979), La pluja que va ploure per primera vegada (1980).
En el camp del dret publicà La declaració universal dels drets de l’infant (1979).
(Garriguella, Alt Empordà, 9 abril 1936 – Girona, 30 maig 2016)
Escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Dirigí una col·lecció literària.
Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966).
(Llagunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 4 maig 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 octubre 1987)
Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat.
El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu. Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament.
A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet.
Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la universitat de l’Havana (1961-67), posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Emilio Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic.
És autor de La enseñanza a través de los textos libres (1959), Educación moral de la juventud, A proposito de la escuela activa (1974), etc.
(l’Havana, Cuba, 22 març 1812 – Mataró, Maresme, 6 desembre 1882)
Religiós escolapi. El 1857 es traslladà a Cuba per promoure-hi l’establiment del seu orde.
Des d’aquest any fins al 1866 fou rector del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que exercí a l’illa una funció pedagògica important.
Tornat a Catalunya, hi fou provincial de les Escoles Pies. Visità novament Cuba el 1871.
Era conegut per la seva vasta cultura i pel seu esperit d’iniciativa.
(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)
Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.
Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.
També és autor d’obres de cambra i per a orgue.
Dades dels Països Catalans 