Masia i antiga quadra.
Despoblat, a l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora el poble, habitat encara el segle XIV.
Antic castell de l’antic municipi d’Estac, prop de Baro, esmentat ja el segle X, que defensava la vall de la Noguera Pallaresa.
Masia i antiga quadra, a l’esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble.
Poble, en un coster, al sector més baix de la vall de Soriguera.
Pertangué al vescomtat de Vilamur.
Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac.
Pertangué als ducs d’Híxar. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble, enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu. Hi ha un notable edifici senyorial.
Pertangué als comtes de Pallars (segle XIV) i als vescomtes de Vilamur (segle XVIII).
Poble (1.308 m alt), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó.
L’església parroquial (esmentada ja el 839) és dedicada a sant Martí.
El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte Guillem de Siarb. Fou possessió dels vescomtes de Vilamur.
Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur.
Formava un municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble (1.167 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a sant Marçal.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a l’actual: Dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’Arboló i el despoblat de Tolzó.
Dades dels Països Catalans 