Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Cerdà i Bosch, Clotilde

(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)

Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.

Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.

Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.

Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.

Centre de Recursos Pedagògics

(Catalunya, 1983 – )

(CRP)  Servei educatiu del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l’activitat pedagògica dels centres d’ensenyament i a la tasca docent del professorat.

El 1994 se’n redefiní normativament l’estructura i les funcions. L’àmbit d’actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l’àmbit territorial del departament d’ensenyament.

Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d’un conveni entre el departament d’ensenyament i l’ajuntament de Barcelona i n’hi ha un cada districte municipal.

L’any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya.

Català i Murall, Joaquim

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.

Castellví, Marc de

(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 23 març 1901 – Barcelona, 22 febrer 1942)

(Josep Canyes i Santacana)  Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona).

A la mort del pare Miquel d’Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d’altres traduccions.

El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d’haver-ne tornat.

Castells i Ruiz, Joan

(Barcelona, 1905 – 1985)

Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l’Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l’Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique (1962).

És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933).

Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells.

Cassià, Jaume

(Vic ?, Osona, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Professor universitari.

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus, publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies.

Caselles, Esteve

(Lleida ?, segle XVII)

Jurista i mestrescola de l’estudi general de LleidaFou ardiaca de la seu de Lleida

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii… (1680) i a Jurisdicción regia y pontificia que… tiene el maestrescuelas (v1687).

També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville (1680) i Discursos astrológicos de un cometa aparecido en 1668.

Casamada i Comella, Manuel

(Barcelona, 9 setembre 1772 – 7 novembre 1841)

Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l’antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona.

Es dedicà a l’ensenyament i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.

Casals i Ribes, Carles

(Sants, Barcelona, 28 agost 1852 – Bonastre, Baix Penedès, 1908)

Organista. Fou organista al Vendrell fins al 1889.

Hi fundà la societat coral “La Lira Vendrellenca”. Fou un notable pedagog.

Donà els primers ensenyaments musicals als seus fills Pau i Enric Casals i Defilló.

Carreras i d’Urrutia, Carles

(Bilbao, País Basc, 1807 – Barcelona, 1873)

Pedagog. Doctor en ciències.

El 1836 fundà a Barcelona el Col·legi Carreras, instal·lat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina. Fundador i president de la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció (1844).

Va escriure algunes obres didàctiques, especialment de gramàtica i de cal·ligrafia: Reflexiones sobre la enseñanza de la gramática castellana.