Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Barceló i Pont de la Terra, Antoni

(Palma de Mallorca, 31 desembre 1716 – 30 gener 1797)

Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l’armada reial.

Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d’una fama llegendària per l’audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners a Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d’Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l’armada.

També comandà l’expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27 de febrer de 1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779).

Barceló i Pons, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)

Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.

Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.

El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.

Barceló i Gayà, Francesc

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)

Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).

Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.

Barceló -varis bio-

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Barberi i Santceloni, Josep

(Palma de Mallorca, 1766 – 1826)

Orador i historiador. Deixà un cert nombre d’escrits de caràcter històric.

Baranda i Caixigal, Felip de

(Castella ?, 1774 – Palma de Mallorca, 1801)

Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió.

La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.

Ballester i Zafra, Joan

(Palma de Mallorca, 1701 – 1766)

Militar. Participà en la Guerra de Successió entre les tropes de Felip V de Borbó i arribà a mariscal de camp.

Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca.

Ballester i Noguera, Ramon

(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)

Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.

Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Ballester -varis bio-

Isidre Ballester  (Catalunya, 1637 – 1670)  Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.

Joan Baptista Ballester  (País Valencià, segle XVII)  Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.

Joaquim Ballester  (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.

Nicolau Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702)  Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.

Ballester, Simó

(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1457)

“Tort Ballester”  Dirigent camperol. Dirigí la insurrecció dels forans contra els ciutadans (juliol-agost 1452), que acabà amb la derrota dels forans a Inca pels mercenaris italians del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, enviat per Alfons IV el Magnànim.

Fugí a Nàpols i no tornà a Mallorca fins al gener de 1457. Fou empresonat i executat.