(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1694)
Teòleg. El 1691 dedicà al rei Carles II una història de Ramon Llull. És autor d’altres obres d’estudis lul·lians.
Benasser, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)
Bellver, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1585)
Lul·lista. Canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l’estudi general de Palma de Mallorca. Confeccionà per ordre de Felip II un catàleg de totes les obres de Ramon Llull.
Escriví diverses obres en defensa de la doctrina lul·lista, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals (1584).
L’obra més important de Bellver és l’Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias, prohibida per la Inquisició (1611) i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.
Bauzà i Mas, Joan
(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
Bauçà i Sales, Simó
(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)
Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).
Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.
Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.
Bauçà i Ferrando, Bernadí
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1717)
Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V de Borbó el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d’aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716).
Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l’any 1767).
Bauçà, Joan Amadeu
(Petra, Mallorca, 1727 – Palma de Mallorca, 1787)
Erudit i predicador. Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador.
Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita.
Bassa, Francesca Verònica
(Palma de Mallorca, 1660 – 1709)
Religiosa agustina. La veu popular li atribuïa dons profètics, i per aquesta raó fruí de gran fama.
Basa, Josep -varis-
Josep Basa (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.
Josep Basa (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.
Barceló i Tomàs, Josep
(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)
Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).
És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.
Barceló i Potgi, Onofre
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló i Pont de la Terra.
L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al blocatge de Gibraltar, a la conquesta de Menorca i al bombardeig d’Alger (1784), i fou ascendit a tinent de navili.
Manà el “Sant Blai” en les operacions navals contra la república francesa (1794) i fou ascendit a capità. Fou comandant de marina de Maó.
Dades dels Països Catalans 